Resultats de la cerca

Vida Es tenen molt poques dades biogràfiques dels primers anys d’aquest compositor, un dels més importants del segle XV, situat entre Guillaume Dufay i Josquin Des Prés Hi ha diverses teories sobre el seu lloc d’origen El cognom era comú al principi del segle XV a Termonde, Flandes, i probablement la seva família en procedia Jean Lemaire, un poeta contemporani del compositor, el fa originari de l’Hainaut, potser de la ciutat de Mans Entre els anys 1443 i 1444 serví com a cantor a l’església de Notre-Dame d’Anvers El 1446 passà a formar part de la capella musical de Carles I de Borbó, a…

Actuà gairebé tota la vida a la cort de França, al servei de Carles VII, Lluís XI i Carles VIII Anteriorment havia actuat a Anvers Desenvolupà l’estil de la polifonia francoalemanya i creà un estil polifònic que predominà a Occident durant un segle De la seva obra es destaquen diverses misses, com la basada en el tema de L’Homme armé , un rèquiem, un Credo i una vintena de cançons Fou mestre de Josquin des Près Sembla que vers el 1470 visità la península Ibèrica

Vida Desenvolupà la seva carrera per diverses corts europees La seva activitat començà el 1471 al servei del duc de Milà, Galeazzo Maria Sforza El 1474 es traslladà a Florència i als Països Baixos El 1476 es troba documentat a la catedral de Cambrai com a cantor Després d’un temps actiu a la capella reial francesa retornà a Florència com a cantor de la seva catedral fins el 1492, i passà algun temps al servei de la cort aragonesa de Nàpols El 1500 entrà al servei de Felip el Bell, duc de Borgonya i rei de Castella Com a membre de la seva capella musical viatjà per França i, en dues ocasions,…

Apareix documentat per primer cop el 1490 com a organista de la capella papal Cap al 1503 era mestre de capella de la cort reial francesa, on estigué al servei de Lluís XII Probablement fou el successor de Johannes Ockeghem, que havia mort l’any 1497 Les seves obres revelen unes habilitats contrapuntístiques similars a les d’Ockeghem Escriví quatre misses, una de les quals, de rèquiem, fou publicada per Attaignant en una collecció del 1532, cinc motets i dos magníficats a quatre veus També se li ha atribuït una desena de chansons en l’estil típic de la cançó…

Famós contemporani de Johannes Ockeghem, en compartí la glòria, a desgrat de llurs essencials diferències Músic de cort i addicte servidor dels ducs de Borgonya fins el 1482, els dedicà 75 cançons, gènere en el qual excellí Fou un mestre en el rondeau i la bergerette Els dos motets més originals són In hydraulis i Anthoni usque limina

Probablement fou deixeble de Johannes Ockeghem, perquè el seu nom apareix en la Deploration que Cretin escriví a la mort d’aquell Desenvolupà la seva carrera sobretot a Ferrara, on durant algun temps coincidí amb Josquin Des Prés i Jacob Obrecht, a Florència i a la cort reial francesa La seva obra conservada inclou nou misses, la major part basades en chansons profanes, una dotzena de motets i prop de vint chansons franceses El 1503, O dei Petrucci publicà un volum dedicat exclusivament a les misses de Ghiselin

Vida És probable que fos alumne de Johannes Ockeghem a Tours, al principi de la dècada del 1460 Cap al 1465 passà a la cort de Borgonya, on ingressà com a cantor de la capella del duc Carles el Calb al desembre del 1467 Després de la mort del duc continuà al servei de la seva filla, Maria de Borgonya, morta el 1482 Busnois romangué a la cort un cert temps, però després es retirà a la parròquia de Sant Salvador de Bruges, on exercí el càrrec de rector cantoriae fins al final de la seva vida Fou autor de dues misses, un credo, un magníficat, deu motets i més de seixanta cançons…

Cap al 1460 era el responsable dels escolans de cant de la catedral de Cambrai L’any 1463 passà a l’església de Notre-Dame d’Anvers Possiblement entre el 1464 i el 1474 exercí com a secretari de Guillaume Dufay a Cambrai Més tard obtingué una canongia a Soignies, on es retirà Escriví misses -dues sobre el tema de L’homme armé -, motets i algunes chansons profanes en un estil molt proper al de Dufay Els seus contemporanis el tingueren en gran estima El poeta Guillaume Crétin l’esmenta en la seva Deploració per la mort d’Ockeghem i Johannes Tinctoris, en els seus tractats, el…

Estudià filosofia i teologia al seminari de Haaren i fou ordenat de sacerdot el 1912 A més, estudià musicologia 1915-17 amb G Adler a la Universitat de Viena, on es doctorà en aquesta especialitat Participà en diverses institucions musicals, com la Societat Internacional de Musicologia a Utrecht, que presidí del 1952 al 1955 Fou director de la Unió per a la història de la música dels Països Baixos 1934-57 Catedràtic d’història i teoria de la música a la Universitat de Utrecht 1928, feu una important contribució al desenvolupament de la musicologia als Països Baixos Obtingué reputació…

Llicenciat en dret, estudià composició amb F Schreker 1912 i VAR Novák 1919 i musicologia a la Sorbona i la Universitat de Viena, centre on es doctorà el 1925, i fou deixeble de N Pirro i G Adler Director assistent de l’Òpera Estatal de Berlín 1926-27, més tard fou professor de musicologia a les universitats de Zagreb 1928-39 i Illinois 1955-63, i professor assistent a les de Pittsburgh 1964-65 i Califòrnia 1967 Fou membre corresponent de l’Acadèmia Iugoslava de les Ciències i tingué diversos càrrecs en la Societat Americana de Musicologia Destacà per les seves recerques sobre les fonts de la…