Resultats de la cerca

Tingué una formació germànica, i estudià a Leipzig amb EF Richter i C Reinecke El 1874 retornà a Oslo, on abans havia tocat i dirigit en diverses orquestres de teatre Fou nomenat director de la Societat Musical d’Oslo Compongué poemes simfònics, com Alfedans 'La dansa dels elfs' i Åsgårdsreien 'Perfils de muntanyes', òperes com Marks Stig , Stallo i Lajla , obres de cambra, un oratori, una comèdia lírica i algunes cantates

Vida S’inicià en l’estudi del violí a l’edat de cinc anys, i quan en tenia nou debutà a la Societat Harmònica de Bergen La seva tècnica violinística, molt personal, li fou infosa per N Eriksen, JH Poulsen i M Ludholm, darrers deixebles de GB Viotti i P Baillot També aprengué tècniques dels intèrprets populars de viola d’arc de Bergen, com ara Torgeir Augundson, del qual fins i tot aprengué danses populars L’any 1828 es traslladà a Christiania Oslo per a ingressar a la universitat, tot iniciant la carrera de director d’orquestra En aquesta època compongué les primeres obres de…

Estudià teologia, disciplina en la qual es graduà el 1902, i música amb el seu pare, Paul Sandvik, i el violinista Gudbrand Bohn Professor a l’Escola Hegdehaugen 1913-45 i al Seminari per la Teologia Pràctica de la Universitat d’Oslo 1916-45, fou dels primers que impartiren cursos regulars de música en aquesta universitat 1937-39, on després de la Segona Guerra Mundial creà la facultat de música Centrà la seva investigació en la música popular noruega i en la música religiosa Es doctorà a la Universitat d’Oslo amb l’estudi Norsk folkemusikk saerlig Østlandsmusikken 'Música popular noruega,…

Aparegué després en films famosos del seu germà Shoulder Arms, A Dog's Life, Pay Day, The Pilgrim i treballà com a protagonista còmic The Better'Ole , de Charles Riessner, 1926 Amb l’arribada del cinema sonor es retirà

Deixeble de BBrecht, la seva obra dóna una visió amable de la vida quotidiana dins un sistema socialista De les seves obres destaquen la comèdia Katzgraben ‘Tombes de gats’, 1953 i les novelles Tinko 1954, Ole Bienkopp 1963, Der Wundertäter ‘El taumaturg’, 1973 i Grüner Juni ‘Juny verd’, 1985 En 1959-83 exercí diversos càrrecs a la Unió d’Escriptors de la RDA

Filla d’un matrimoni de cantants, nasqué durant una gira de concerts dels seus pares per Espanya La família es traslladà als Estats Units, on Adelina inicià els estudis de cant amb tan sols sis anys Quan en tenia vuit ja viatjava pel país fent concerts, primer amb el seu cunyat M Strakosch i el violinista Ole Bull i més endavant amb el pianista LM Gottschalk Feu el seu debut operístic el 1859 a Nova York, amb Lucia de Lamermoor , i el 1861 es presentà a Europa, al Covent Garden de Londres, amb La sonnambula A partir d’aleshores la seva fama anà creixent i es convertí en una de les sopranos…

Cec de naixement, aprengué música de Fèlix Font, també cec, i amb Mitjans, organista a la parròquia de Mataró, que enginyà un sistema de notació musical en relleu Des del 1830, i fins a la seva mort, fou organista a Mataró, on tocà l’important orgue barroc de Antoni Boscà, destruït el 1936 Tres fets destaquen en la figura d’Isern De primer, la invenció d’un mètode i un seguit d’aparells per a l’educació dels invidents, anterior al de Braille, que li valgué diversos reconeixements internacionals La Descripción de algunos instrumentos para enseñar a ciegos las primeras letras y la escritura en…

Vida S’inicià com a corresponsal a París d’"El Sol" de Madrid i crític teatral en "La Noche" de Barcelona i "La Voz" de Madrid, que acabà sotsdirigint Collaborà en "La Publicitat", "El Día Gráfico", "L’Esquella de la Torratxa" i "El Bufón" 1924-32 amb articles de música, i en "Fantasio Revista de Espectáculos" 1925-30 i "Pantallas y Escenarios" 1927-30, amb articles sobre cinema El seu primer contacte amb el cinema, al marge de la crítica, el tingué com a coordinador general del documental de llarga durada inacabat Gent i paisatge de Catalunya 1926, Josep Gaspar també feu un paper secundari a…

Vida És el màxim representant del nacionalisme romàntic escandinau del final del segle XIX Fou el quart dels cinc fills nascuts d’Alexander i Gesine Grieg L’ambient familiar en què visqué estava determinat per la destacada posició social que ocupaven els Grieg el pare era cònsol britànic a Bergen, i la mare era filla d’un governador provincial Gesine, una dona amb molta sensibilitat per a les arts, la poesia i la música, era una excellent pianista, que havia estudiat amb A Methfessel a Hamburg Alexander també era pianista afeccionat i en el seu saló organitzava vetllades musicals Tot plegat…