Resultats de la cerca

Notable gramàtic, fou imitador de Teòcrit Se n'han conservat el poema mitològic Europa , una carta poètica Eros fugitiu i tres Bucòliques , transmeses per Estobeu Hom opina que la poesia en hexàmetres Mègara no li ha de ser atribuïda

De noble família el seu pare, José Pardo Bazán y Mosquera, obtingué del papa el comtat de Pardo Bazán per la defensa de la religió a les Corts revolucionàries del 68, s’inicià en la lectura dels clàssics des de la seva infància La preocupació literària, social i política marcà la seva obra i la seva vida En el pròleg de la seva primera novella Viaje de novios , 1881, es declarà partidària del realisme El 1883 publicà setmanalment, al full literari de La Época , La cuestión palpitante , on exposà les seves opinions sobre el naturalisme francès i esbossà una teoria de la novella Del 1883 és…

Vida El 1923 fundà amb Jacques Béranger i Émile Taponier l’Office Cinématographique, que edità els primers Ciné-Journal Suisse També creà la productora Film AAP 1928, que esdevingué Cinégram en associar-se amb Alfred Masset D’altra banda, fou el primer que revelà pellícula pancromàtica a Suïssa, alhora que es dedicà a comercialitzar i a installar aparells cinematogràfics Operador de la Creu Roja Internacional, el 1931 arribà a París, i amb el seu fill Adrien fotografiaren Sous les casques de cuir Albert de Courville, sobre un argument de Francisco Elías i produït per Camile Lemoine Tots…

Vida i obra Oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries L’autor s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals de consells d’on procedeixen les notícies del Llibre de memòries , i creu probable que Francesc Joan fos l’iniciador del llibre copià el Manual de consells de la…

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…

Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on sovint suplí el…

Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…