Resultats de la cerca

La seva vida coincideix amb l’època de decadència de la literatura en vulgar Entre les seves obres figuren nombrosos poemes, La battaglia delle donne 1350, Sposizione dei Vangeli 1378-81 i sobretot les Trecentonovelle , començades el 1385 i acabades vers el 1392, 78 de les quals s’han perdut Són narracions oposades a les de Boccaccio i se succeeixen sense cap ordre Constitueixen un document valuós i realista de la societat burgesa del seu temps

D’ascendència siríaca, succeí el papa Conó Pacificà les dues faccions en lluita oposades a la seva elecció Posà terme al cisma d’Aquileia i afavorí les empreses missioneres dels reis francs i la conversió de saxons i frisons Perseguit per Justinià II perquè s’havia negat a subscriure les decisions del concili in Trullo , del 691 al concili III de Constantinoble , en fou salvat per les tropes de Ravenna La seva festa se celebra el 8 de setembre

És un dels artistes abstractes més importants de la seva generació L’any 1946 estudià a l’Academia Altamira de Buenos Aires amb Fontana i Pettoruti El 1948 realitzà el seu primer viatge a Europa a París estudià filosofia a la Sorbona i amb Gaston Bachelard Retornà al Brasil el 1953, però l’any 1961 s’installà a París, on visqué a partir d’aquest moment Estudià sociologia de l’art amb Francastel a l’École Pratique des Hautes Études i començà a realitzar els seus relleus monocromàtics de fusta blanca, característics del seu treball durant els anys seixanta, i, més tard, les peces de marbre que…

Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en dos conceptes…

Senyor de la baronia de Montbui Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent Capità de la generalitat en les lluites contra Joan II Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria — lloctinent d’Alfons IV el Magnànim — , on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra 1453 En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona, en la qual es trobaven refugiats la reina Joana…

Vida Si bé ha estat identificat amb el capellà del mateix nom que estigué a Santa Caterina d’Alzira entre el 1479 i el 1488, també podria tractar-se d’un Guillem Molins de Podio, beneficiat de la catedral de Barcelona, que l’any 1474 era membre de la capella de Joan II d’Aragó Escriví dos tractats de teoria musical, Ars musicorum València 1495, dividit en cinc llibres, i In enchiridion de principiis musicae , que es conserva manuscrit Se suposa que aquest últim serví de llibre de text als estudiants hispànics de la Universitat de Bolonya, per la qual cosa es creu que l’autor pogué visitar…

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Nàpols, s’especialitzà en el comerç baixmedieval La seva obra es caracteritza per un notable rigor científic i pel profund coneixement dels mecanismes comercials de la Mediterrània a la darreria de l’Edat Mitjana Les seves primeres investigacions s’inscriuen en el context en què tant Federico Chabod a Itàlia com Jaume Vicens i Vives a Catalunya feien reviscolar temes que posteriorment tingueren una bona acollida entre els medievalistes l’estudi del comerç mediterrani, l’expansió de la corona catalanoaragonesa o les crisis econòmiques…

Estudià comerç i teologia, activitats que compaginà amb els estudis de música al Conservatori de París amb O Messiaen El 1949 fundà el Cercle Culturel du Conservatoire de Paris i organitzà una primera sèrie de concerts de música contemporània a la Universitat de la Sorbona amb els alumnes del conservatori El 1968 creà les Setmanes de Música Contemporània d’Orleans i el Centre Internacional de Recerca Musical, i el 1979, les Músiques Actuals de Niça-Costa Blava Fou professor d’anàlisi musical a la Universitat de Vincennes Pioner francès de la barreja de música electrònica i música instrumental…

Inicià estudis de dret i, abans de fer vint anys, ingressà a les joventuts del Partit Socialista SPÖ, que presidí 1981-87 El 1985 fou elegit diputat per l’Assemblea del land de Viena Fou també director de la Unió de Llogaters de la ciutat Del 1994 al 2007 presidí diversos organismes d’habitatge, economia i urbanisme de Viena Aquest darrer any fou designat ministre de transport, innovació i tecnologia del govern federal A l’agost del 2008 fou nomenat president de l’SPÖ, i a l’octubre d’aquest any encapçalà la candidatura socialista en les eleccions parlamentàries Dos mesos després fou investit…

Fou director de l’Institut Prussià d’Història a Roma 1903, màxim responsable de l’Institut Emperador Guillem per a la Història d’Alemanya i dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29, i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Al final del s XIX li fou encarregada una nova edició dels documents papals anteriors al 1198 que havia de substituir la que n’havia fet Philipp Jaffé a les Regesta Pontificum Romanorum ab condita Ecclesia ad annum1198 iniciada el 1851 i que en 1885-88 havia estat objecte d’una segona edició millorada En aquesta empresa, Kehr comptà amb el suport…