Resultats de la cerca

Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític  Adolfo Alsina

El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral Scherzo , 1888 Concert per a Piano , 1922 Simfonia en do , 1940, etc, nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder

Exercí a Banyoles 1914-22 i collaborà en la creació i consolidació del museu Darder Fou membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de l’obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d’erudició científica i d’investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla , on exposa un nou tractament quirúrgic i químic, i Història de la ramaderia en el descobriment d’Amèrica

Feu la carrera militar al Perú i als EUA Del 1950 fins a mitjan anys vuitanta fou collaborador de la CIA Membre de la Guàrdia Nacional, fou aliat del coronel colpista Omar Torrijos, a la mort del qual 1981 el succeí a la cúpula d’aquest cos militar policial, que transformà en les Forces de Defensa de Panamà FDP, i que utilitzà per a afermar-se en el poder amb la repressió de la dissidència Convertit en l’autoritat de facto del país des del 1983, l’any 1988 els EUA l’acusaren de practicar el narcotràfic i el comerç illegal d’armes L’any 1987 obligà a dimitir al cap de l’estat major, R Díaz…

Estudià odontologia a la seva ciutat natal i a la Universitat d’Illinois, carrera que exerceix professionalment Ha publicat diversos reculls de narracions, entre els quals destaquen Nīrān sadīqa ‘Foc amic’, 2004 i les novelles Imarat Ya'quobian ‘L’edifici Iaqubian’, 2002 i Šîkâgû ‘Chicago’, 2006, amb les quals ha esdevingut un dels autors del món àrab més difosos i també polèmics per la descripció que fa dels conflictes entre els valors i tradicions de la societat musulmana i la modernitat Columnista polític de diversos mitjans de comunicació, és cofundador i collaborador actiu del moviment…

Es graduà en medicina el 1974 El 1968 ingressà al partit islàmic opositor xiïta Dawa, i el 1980 es refugià a l’Iran, fugint de la persecució de Saddam Ḥusayn El 1989 s’exilià a Londres, on continuà la lluita contra el règim baathista Després de l’enderrocament de Ḥusayn retornà a l’Iraq el març del 2003, i fou nomenat per l’administració nord-americana membre del Consell Provisional de Govern, que presidí durant un mes Al juny del 2004 fou nomenat vicepresident del govern provisionals Fou un dels dirigents de la coalició xiïta que concorregué a les eleccions del gener del 2005, i…

Estudià ciències polítiques i el 1986 anà als EUA a ampliar estudis, on obtingué un màster de la Universitat de Georgetown Els anys següents treballà en diverses institucions internacionals regionals dedicades a promoure la cooperació, l’estabilitat i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina, entre les quals el Banc Interamericà de Desenvolupament i la Fundació Arias per a la Pau i el Progrés Humà Durant el mandat de José María Figueres Olsen fou viceministra 1994-96 i ministra 1996-98 de seguretat pública i cap de diversos òrgans dedicats a la lluita contra el narcotràfic Elegida…

Llicenciat en dret, fou un actiu opositor a la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1953-58, a través sobretot del grup constituït entorn de la revista Sardio Posteriorment, fou secretari d’ambaixada a l’Argentina, professor de literatura a la Universitat de Caracas i, els anys noranta, agregat cultural de Veneçuela a l’Estat espanyol Durant més d’una dècada dirigí i presentà a la televisió pública veneçolana el programa Contratemas , sobre literatura Collaborà també a la premsa De les seves obres, d’un realisme ombrívol, es poden esmentar les narracions Las hogueras más altas 1959…

El 1194 entrà de monjo a Poblet, d’on passà, al cap de poc, a ocupar l’abadiat de Montaragó Dugué una intensa vida política, primer al costat del rei Pere i després en la minoritat de Jaume I A partir del 1214 actuà com a opositor del seu oncle, el comte Sanç de Provença i de Rosselló, regent de Jaume I, de qui provocà la dimissió el 1218 Continuà una política ambigua que afavoria l’anarquia nobiliària, sobretot en contra del partit de Nunó, fill del comte Sanç, fins que hagué de claudicar davant la forta personalitat de Jaume I Els darrers anys de la seva vida féu costat al rei…

Graduat en dret per la Universitat Sergio Arboleda, posteriorment cursà un màster de gerència pública a la Universitat de Georgetown Estats Units Ocupà diversos càrrecs en organismes oficials i internacionals consultor a la Corporación Andina de Fomento 1999, assessor del Ministeri d’Hisenda durant el govern d’Andrés Pastrana, i els anys 2001-13 treballà al Banco Interamericano de Desarrollo BID, a Washington, on cobrí les àrees de Colòmbia i el Perú Assessor internacional del president Álvaro Uribe , fou delegat a l’ONU En tornar al seu país fou elegit senador en la llista del Centro…