Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…

Jesuïta, estudià teologia a Roma, fou cardenal, primat d’Hongria i primer canceller reial Principal ideòleg de la Contrareforma a Hongria, fundà diverses institucions docents, entre les quals la Universitat de Nagyszombat, la més antiga d’Hongria, germen de l’actual Universitat Eötvös Loránd de Budapest Com a escriptor es destacà per la força persuasiva dels seus sermons, publicats el 1636 El seu oracional del 1606 Imádságos könyv és utilitzat encara avui

Germà d’Isidor i de Fulgenci Amic del príncep Ermenegild i del papa Gregori el Gran, anà a Constantinoble a cercar ajut contra els arians Participà activament en el concili III de Toledo a favor del restabliment de la unitat catòlica De la seva obra només es conserva Ad Florentinam sororem de institutione virginum et contemptu mundi libellus , regla monàstica per a dones, i l' Homilia de triumpho ecclesiae ob conversionem gothorum Sembla que és autor de molts texts eucològics de l’oracional visigòtic La seva festa se celebra el 27 de febrer

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia romànica 1979 Catedràtica de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat directora dels departaments de Filologia Hispànica i de Filologia Catalana, ha fet aportacions a la lingüística teòrica en els camps de la lingüística del discurs, la sintaxi oracional, l’estructura lèxica del català i les llengües romàniques i l’anàlisi de la microvariació sintàctica dels parlars del català Ha publicat Gramàtica del discurs 1981, a partir de la seva tesi doctoral i nombrosos treballs com a articles…

El culte de sant Cosme i sant Damià s’estengué durant el segle V per tot el món cristià A Roma fou aixecada una basílica a llur honor segle VI, decorada amb un mosaic remarcable La llegenda els feu àrabs d’origen i metges Considerats com a patrons de la professió mèdica i farmacèutica, llur festa se celebra el 26 tradicionalment el 27 de setembre Als Països Catalans, on són coneguts per Sants Metges , han estat objecte de culte almenys des del segle VII segons l’Oracional de Verona procedent de Tarragona Els foren dedicats també alguns santuaris, com els de Correà Berguedà,…

Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…

Llicenciada el 1987 i doctorada en filologia catalana el 1990 per la Universitat de València, la seva tesi Les oracions adversatives rebé el premi extraordinari de doctorat i el premi Pompeu Fabra de l’IEC 1991 Des del 1987 és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i des del 2006 catedràtica Els anys 2002-07 fou vicerectora de recerca i de tercer cicle de la Universitat de València Ha estat professora visitant a les universitats de Venècia, Cambridge, Berkeley i Stanford, entre d’altres Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador…