Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Bartomeu d’Hostalric
Història
Donzell, gendre (1418) del secretari reial Bernat Metge.
El 1437 esdevingué el dirigent d’un partit o gabella —precedent del que poc després seria la Busca— per interferir a les eleccions municipals barcelonines, detingudes pel patriciat urbà Fou decapitat per ordre de la reina Maria a la plaça del Blat de Barcelona
Bernat de Requesens i de Santacoloma
Història
Alt funcionari reial.
Senyor de les baronies d’Altafulla, l’Arboç i Castellet, senyor de la Nou i Agosta Fill de Lluís de Requesens i de Relat Fou propietari de la nau La Falomenegua El 1437 anà a Orient i el 1439 era cambrer del rei a Gaeta i defensà el castell Nou de Nàpols El 1442 fou qualificat de malfactor pel patriciat barceloní juntament amb el seu germà Galceran per haver-se negat a ajudar a perseguir unes galeres armades per Jaume de Vilaragut cunyat de Galceran que reclutaven violentament mariners al Baix Ebre El 1458 fou agraciat amb el privilegi de noble i féu d’enllaç entre el nou rei…
Ramon Savall
Literatura catalana
Mestre racional i poeta.
Vida i obra Ciutadà barceloní, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366 fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08 Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins el 1415 Anteriorment, del 1389 al 1390 ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya Pel març del 1396 fou enviat pel consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos…
,
Romeu Llull
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En la seva obra…
,
Francesc de la Via
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Pertanyia a una família del patriciat urbà, culta i rica, que prengué part en el govern local de Girona durant els segles XIV i XV Fou sotsveguer de Girona l’any 1406, jurat de la ciutat el 1416 i sobreposat d’obres el 1431 També és documentada la seva presència entre els prohoms de la mà major entre el 1412 i el 1433 La seva obra conservada consta de dues cançons, una cobla i tres poemes llargs, i revela el coneixement dels trobadors i una certa influència d’Ausiàs Marc, la producció del qual s’inicià precisament en el seu temps, i no sembla probable que la…
,
Carme Batlle i Gallart
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…
Tomàs Güell
Historiografia catalana
Historiador especialitzat en la història dels dominicans de València, autor de relacions de festes, i recopilador i copista de documents diversos, especialment sobre la història de València.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia…