Resultats de la cerca

Antic oficial d’una divisió cosaca, participà en la creació de l’òpera russa de París 1925-30 El 1932 formà la companyia dels Ballets Russes de Montecarlo, juntament amb René Blum El 1936 abandonà Montecarlo, i la seva companyia prengué el nom de Ballets Russes du Colonel de Basil 1936-39 i el d’Original Ballet Russe 1940-47 Organitzador enèrgic i d’una gran persuasió, continuà l’obra de Diaghilev

Emigrat als EUA quan tenia 13 anys, es formà en aquest país i el 1932 es doctorà a la Universitat de Columbia La investigació experimental dels efectes de la persuasió i la pressió social el portaren a demostrar que les percepcions d’un individu queden fortament alterades per les creences sobre allò que perceben els individus del seu entorn social Aquests resultats són la base de tots els seus treballs posteriors sobre obediència a l’autoritat Publicà Social Psychology 1952

Fill d’un pastor protestant, estudià sociologia a la Universitat de Chicago, on obtingué el títol de doctor el 1926 amb l’estudi Propaganda Technique in the World War 1927 Posteriorment estudià a la London School of Economics S'inicià en la docència a la Universitat de Chicago, on ensenyà ciència política 1922-38, assignatura que posteriorment impartí a la Universitat de Yale Dedicà bona part dels esforços a l’anàlisi de la propaganda política des de l’Institute for Propaganda Analysis 1937-41 Considera els mitjans de comunicació com instruments de persuasió, capaços de modelar…

Visqué en una zona rural del sud d’Anglaterra, la qual és reflectida en les seves obres d’una manera detallada i amb acostament a la realitat A les primeres novelles, com  Sense and Sensibility ‘Seny i sentiment’, 1811 i Northanger Abbey ‘L’abadia de Northanger’, publicada pòstumament el 1817, s’oposà a les modes literàries Malgrat el talent literari, la senzillesa d’expressió, l’humor i l’agudesa psicològica, no arribà a triomfar en vida com a escriptora la seva valoració fou sobretot pòstuma En les obres de maduresa,  Pride and Prejudice ‘Orgull i prejudici’, 1813, Emma 1815 i  Persuasion…

Vida i obra Estudià filologia romànica i ha estat, professor de la Universitat de València i al Queens College de Nova York Ha exercit de crític literari en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui ,  L’Espill , Caplletra , Reduccions i Catalan Review , entre d’altres Com a poeta, cal assenyalar Adveniment de l’odi 1976, Museu de cendres 1981, premi València de literatura, 1980, L’heura del desig 1985, premi Roís de Corella dels premis Ciutat de València, Prisma 1990, Màscares 1992, La mirada ingènua 1992,  Fronteres 1994, premi Vicent Andrés Estellés 1993 i Crítica…

Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic  a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra Espanyola de Noves…

Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978…

Estudià música privadament des de molt jove, però seguí una formació en lletres clàssiques que el dugué a exercir com a professor de filologia grega a la Universitat de Basilea Després de ser-ne expulsat, portà una vida erràtica i literàriament frenètica per Itàlia Al llarg de tota la seva existència, Nietzsche tocà el piano i compongué una música epígona, principalment, de Schumann i Wagner La seva negativa -i la dels seus primers editors- a publicar-la excepte l' Himne a la vida , 1887 ha estat la causa del relatiu desconeixement d’aquest aspecte del filòsof alemany fins a dates ben recents…

Vida i obra Produí prop de tres-centes obres en llatí i català les obres que afirma haver redactat en àrab, s’han perdut en canvi es conserven traduccions medievals d’obres seves a l’occità, al francès, a l’italià, al castellà i fins a l’hebreu La seva biografia el mostra alhora com un home emprenedor i un contemplatiu entorn dels trenta anys, experimentà una “conversió a la penitència” que l’allu- nyà de la cort del rei Jaume II de Mallorca, i també de la vida de pare de família que administra un bon patrimoni, per dedicar-se a l’estudi, a la meditació i a l’oració Llull es presenta com el…

Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…