Resultats de la cerca

Es formà com a professor d’art a l’acadèmia de belles arts d’Amsterdam, i es donà a conèixer el 1906 com a pintor tradicional de paisatges El 1911 s’installà a París El seu esperit, auster, i les seves creences teosòfiques el menaren a un llenguatge pictòric inspirat per l’angle recte, la línia, el pla i els colors primaris més el blau i el negre, cercant entre tots ells unes lleis d’harmonia Havent tornat 1914 a Amsterdam, continuà les seves recerques abstractes dins un sistema sever d’horitzontals i verticals Amb Theo van Doesburg fundà la revista De Stijl 1917, portaveu europeu de les…

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de València i els seus primers treballs són de caràcter experimental, especialment pel que fa a la utilització de materials Sovint utilitza referents autobiogràfics en les seves obres

Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura Des del 1989 és professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València Treballa individualment i també amb el collectiu valencià Laboratorio de Luz Ha exposat individualment a la Galeria Juana Mordó de Madrid En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre superfícies de materials diversos Ha participat en exposicions collectives tals com Iluminaciones profanas La tarea del arte , a Arteleku Sant…

Estudià publicitat i després féu estudis d’art a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles A mitjan anys setanta realitzà sèries d’obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics Al començament dels anys vuitanta obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d’objectes que acumula ordenadament sobre el mur, sobre la tela o sobre qualsevol altre suport,…

Amarada de l’esperit modernista s’especialitzà en la locució floral Féu pirogravat, i com a repussadora de cuir exposà el 1904 A la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 aportà un pedestal de guix ornat de flors camperoles, i a la VI 1911 un gerro de terra cuita decorat amb crisantems

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

Inicià l’activitat artística el 1969 a París, primer fent ceràmica, i de seguida, escultura, des d’on progressivament evolucionà cap a installacions conceptuals, per les quals és considerada una de les artistes més rellevants de l’art conceptual dels anys setanta Destaquen d’aquesta època Laberint 1969, Acció al parc 1969, Interseccions 1969 i 3 punts 1 1970 3 punts 2 1972, d’Àngels Ribé © Collecció MACBA Els anys 1972-79 residí a Chicago i a Nova York, on formà part del grup de pioners dels nous corrents més innovadors land art , performance , body art , installacions, com ara John…

Estudià arquitectura tècnica a Barcelona El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa 1971 Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design 1973 Interessada per l’audiovisual, marxà a Nova York A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart Des del 1988 viu entre aquesta ciutat i Barcelona D’orientació conceptual, realitzà…

S'ha dedicat preferentment a la creació d’icones d’orfebreria amb esmalts Té obra seva als museus del Vaticà i al museu de la catedral de Barcelona Ha escrit el llibre Icones d’orfebreria i esmalts

Participà en certàmens relacionats amb l’art i l’esport com les biennals del Futbol Club Barcelona 1985, 1987 Entre les seves obres més destacades cal esmentar L’Esforç , Lluita lliure , El salt , Dalt la molla , La contradicció , La via , Derrotat i El ciclista , que fou exposada a la seu del Comitè Olímpic Internacional a Lausana