Resultats de la cerca

Esparter benestant, escriví un dietari en català, inèdit, que dona notícies per a la petita història de Mallorca entre el juny del 1680 i el juliol del 1715, en el qual l’autor es presenta com a testimoni presencial de molts dels fets que conta, a més d’introduir referències autobiogràfiques constants

Franciscà, de família noble Testimoni presencial d’una important erupció de l’Etna 1329 Fou un dels enviats del rei Frederic II al nou papa Benet XII 1334 És autor dels Rerum sicularum libri VIII , on descriví les gestes dels reis de Catalunya-Aragó i de Sicília des del 1282 fins al 1337

El 386, en unes excavacions fetes fer per sant Ambròs a la basílica del sant Fèlix i Sant Nàbor, de Milà, aparegueren dos cossos tacats de sang, identificats per dos ancians milanesos com els dels màrtirs Gervasi i Protasi El 19 de juny festivitat del sant foren traslladats a la basílica ambrosiana sant Agustí en fou testimoni presencial S'universalitzà llur culte a Occident pels sacramentaris gelasians i gregorians

Entre el 1210 i el 1213 escriví en provençal la primera part de la Cansó de la crozada dels albigesos, de la qual fou testimoni presencial Contràriament al seu anònim continuador que el supera en valor literari, es mostra favorable a l’acció de l’Església i a Simó de Montfort, però tracta amb una gran consideració Pere el Catòlic i els catalans que lluitaren a Muret Tenia el propòsit de compondre una cançó semblant sobre la batalla d’Úbeda

Capità de la guàrdia de Ferran II de Catalunya-Aragó reformà la infanteria amb la institució d’una guàrdia d’alabarders origen dels futurs terços Cronista oficial del regne de Castella 1501, redactà, en llatí, una història de la reina Isabel El 1503 escriví al rei, del Rosselló estant, una sèrie de lletres de gran interès per les dades que aporta, com a testimoni presencial dels fets, sobre la guerra contra Lluís XII de França Escriví una Relación de la toma de Mazalquivir , fruit de la seva participació en l’expedició contra Orà 1509, i Ávila del Rey Muchas historias dignas de ser sabidas…

Cinquè marquès de Dénia, cinquè comte i després 1599 primer duc de Lerma i primer comte d’Ampudia 1602, i cardenal de San Sisto 1618 Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja filla del sant duc de Gandia El seu oncle, l’arquebisbe de Sevilla Cristóbal de Rojas-Sandoval, el casà el 1576 amb Catalina de la Cerda, filla del duc de Medinaceli Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València 1595-97 Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència tornà a…

Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808, coincidint amb el…

Vida i obra Fill segon de Bernat Guillem Català de Valleriola, baró de Planes, i de Castellana de Cifres Es casà amb Arcàngela Beneta Valleriola Estava emparentat amb llinatges com els Vives de Canyamars, els Borja i els Joan Fou membre de l’oligarquia ciutadana i jurat en cap de València els anys 1522 i 1523 Participà en la repressió dels agermanats valencians i deixà memòria escrita del que havia vist en una Breu relació de la Germania de València 1519-22, la més llarga i detallada de les narracions coetànies sobre els fets A mig camí entre la crònica i el dietari, l’autor l’escriví…

Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…