Resultats de la cerca

Llicenciat 1968 i doctor 1972 en veterinària per la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment amplià estudis a la Universitat de Newcastle Gran Bretanya i es diplomà en administració i direcció d’empreses a l’IESE de Barcelona Inicià la trajectòria professional a l’empresa privada i també com a docent a la Complutense i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona El 1985 fou cofundador de Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries , l’organització i l’estructura del qual contribuí en gran part a establir i del qual fou el primer director general fins el 2008 L’…

Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982,…

Segon fill de Clotari I, rei dels francs, se'n repartí el reialme amb els seus germans Sigebert I i Khilperic I Combaté els llombards, els bretons i els visigots Malgrat la seva vida privada, poc edificant, l’església el venera com a sant per les seves nombroses donacions

Cap al 1520 entrà al servei d’Enric VIII, de qui arribà a ser molt aviat un dels músics preferits El 1528 era llaütista del King’s Musicke i sovint era cridat a actuar a la cambra privada reial fins i tot fou inclòs en el selecte grup de cortesans i servents que acompanyaven el monarca en tot moment Amb el temps es convertí en el director de música privada del rei, i a partir del 1537 es dedicà a ensenyar a tocar el llaüt a la seva filla, la princesa Maria Es mantingué al servei de la casa reial anglesa amb Eduard VI, el qual, quan tenia nou anys, havia rebut algunes…

Llicenciat en art el 1957 per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic de Bucarest, començà a treballar aquell mateix any a la televisió romanesa com a director i productor de programes, tasques que realitzà fins el 1968, que s’incorporà a Televisió Espanyola TVE A la segona meitat dels anys setanta popularitzà l’ús del zoom , que acabà essent un dels trets distintius dels seus programes televisius com a director i productor de programes de TVE El 1979 treballà amb la Radiotelevisione Italiana RAI i el 1980 passà a Canale 5, televisió privada controlada per Silvio Berlusconi,…

Fou modista de l’alta aristocràcia parisenca entre el 1770 i el 1806 Modista privada de Maria Antonieta, això li permeté de fer conèixer les seves creacions arreu d’Europa i exercir una forta influència en el camp del vestir Fou la primera creadora coneguda d’un estil propi en la indumentària

Es doctorà el 1971 a la Universitat de Harvard Després de treballar en l’empresa privada, el 1975 entrà al Massachusetts Institute of Technology Desenvolupà un catalitzador per a la metàtesi de les olefines el 1990 que li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb Robert HGrubbs i Yves Chauvin

Seguidor de Pedro de Orrente És autor de diverses pintures al claustre de l’església de Sant Domènec, a les esglésies de Sant Nicolau, Sant Francesc, Santa Anna, etc, de València, i de retrats, com el del pare Tosca La seva filla Josepa Maria Larraga fou miniaturista i fundà una acadèmia privada de dibuix

El 1913 es dedicà a organitzar una escola privada, en la qual hi havia infants mutilats Bakule fundà amb ells una veritable escola activa, estructurada com una societat en petit i basada en el conreu de l’art i del treball com a mitjà de desenvolupament Presentà els seus treballs al congrés internacional de l’Educació Nova Heidelberg 1925

Participà en diverses campanyes i freqüentà les corts de Carles IX i Enric III Retirat a les seves possessions, escriví unes memòries on, amb estil viu i cínic, donà un valuós testimoniatge sobre la vida privada dels personatges de l’època Del conjunt d’aquesta obra, publicada pòstumament 1665-66, destaquen Vies des hommes illustres et des grands capitaines i Vies des dames galantes