Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Pere Martell
Història
Conseller reial.
Fill, probablement, del còmit Pere Martell Fou conseller de Jaume I en la promulgació del nucli inicial dels furs de València, tot i que sembla que no fou jurista
Guillem Borrell
Història del dret
Jurista.
Documentat des del 1050, exercí de jutge a Vic des del 1079 al 1111 Hom li atribueix d’haver pres part en la promulgació dels primers usatges en temps de Ramon Berenguer el Vell
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…
Bartolomé Carranza
Cristianisme
Teòleg.
Entrà a l’orde dominicà i fou enviat per l’emperador Carles V al concili de Trento 1546, on treballà per la promulgació del decret sobre la residència dels bisbes Després d’una estada a Anglaterra 1554-57 fou nomenat arquebisbe de Toledo Denunciat a la inquisició per Melchor Cano a causa dels Comentarios sobre el Catecismo Cristiano 1558, fou empresonat el 1559 acusat de luteranisme Encara que el 1563 el concili de Trento declarà la seva obra ortodoxa i Pius V el cridà a Roma el 1567, no fou absolt fins el 1576 Fou enviat al priorat romà de Minerva, on morí poc després El seu…
Ferdinando Liuzzi
Música
Musicòleg i compositor italià.
Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca…
Dolors Lamarca i Morell
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària i filòloga.
Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa…
Giorgio De Chirico
Pintura
Pintor italià.
A la mort del seu pare 1904 es traslladà a Itàlia residí també un quant temps a Munic i, del 1911 al 1915, a París La seva obra era ja aleshores dins la línia característica de la “pintura metafísica”, que seguí fins el 1919 La seva sèrie de Places d’Itàlia , que reflecteixen una profunda solitud i que s’obren a espais infinits, és una visió desolada i angoixada del món, abocat a la gran catàstrofe bèllica Rara vegada hi apareix un ésser viu Els edificis són inspirats en el Renaixement de Ferrara i Florència Hi conjuga el que sembla un esperit clàssic amb una nova exploració interior, i així…
George d’Amboise
Història
Cristianisme
Cardenal i home d’Estat francès.
Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb Florència i…
John Adams
L’estadista nord-americà John Adams
© Fototeca.cat
Història
Estadista nord-americà.
L’any 1755 es graduà en dret a Harvard Fou diputat per Massachusetts, redactà el Bill of Rights d’aquest estat i dirigí la protesta contra la Stamp Act del 1765 S'uní als radicals i el 1774 fou elegit delegat al primer congrés continental de Filadèlfia Formà part del comitè encarregat de redactar la declaració d’independència i s’esforçà a guanyar els països europeus per a la causa americana Dugué a terme missions diplomàtiques a França 1778, 1780 i intervingué en les negociacions del tractat de pau amb la Gran Bretanya 1783 Fou el primer ambaixador nord-americà a la…
Antoni Borrell i Soler
Dret
Advocat i jurista.
Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió S'orientà, primerament, cap a les matèries penals El delito de infanticidio , 1894, tot i que ben aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre El 1903 l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona premià el seu treball El Codi civil a Catalunya Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres El 1904 assumí la càtedra de dret català als Estudis Universitaris…