Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Ulrich Zwingli
Música
Reformador suís.
Rebé una sòlida formació musical i arranjà fins i tot algunes cançons per als oficis, però, en el marc del vell debat sobre la legitimitat de l’ús litúrgic de la música i en el context reformista en el qual s’inscriví, Zwingli representà la línia més hostil a la pervivència de la música en la litúrgia reformada Per a ell, la música era com un obstacle oposat al fidel, una porta oberta a l’espectacularització de la pregària que no podia sinó falsejar la fe del creient Vista així, la música quedava reclosa, doncs, a l’àmbit profà i principalment a la intimitat de l’esfera privada
Stelarc
Art
Nom amb què és conegut l’artista australià Stelios Arcadion, d’origen xipriota.
El seu treball se centra en el cos humà Entre el 1968 i el 1970 realitzà performances multimèdia En 1973-75 filmà diferents parts de l’interior del cos Del 1976 al 1988 féu accions en les quals el cos quedava suspès per la inserció d’elements d’ancoratge a la pell Més tard començà a realitzar performances biòniques, la més coneguda amb un braç robotitzat, en les quals explorà la relació del cos amb la tecnologia mitjançant interrelacions home i màquina Incorporà instruments mèdics, pròtesis, sistemes robòtics i de realitat virtual, interaccionant amb el cos, accions que anomena d…
Assarhaddon
Història
Rei d’Assíria (680-669 aC).
Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i de Memfis 671…
Amosis
Història
Primer faraó de la dinastia XVIII (1570 — 1546 aC).
Fill de Seqenenre Tao II, portà a terme l’expulsió dels hikses, iniciada pel seu germà Kamosis La presa d’ Avaris , capital dels hikses, significà la fi del domini estranger a Egipte i la fundació del Regne Nou 1567-1085 aC Marxà més tard a Àsia, on prengué als hikses la ciutat palestina de Šaruhen Tall al-Far’a 1565 o 1564, amb la qual cosa inicià la política expansionista del Regne Nou Sembla que penetrà, encara, més profundament a Djahy part de Palestina i Fenícia Pel que fa al S, recuperà la Baixa Núbia en el decurs de tres campanyes, en la primera de les quals posà fi al principat de Kuš…
Josep Farran i Mayoral
Literatura
Assagista.
De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i la pervivència…
,
Vicent Peris
Història
Dirigent de la Germania valenciana.
Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…
Ramon Amadeu i Grau
Escultura
Escultor.
Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són…
Septimi Sever

Bust de Septimi Sever
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (193-211).
Africà d’origen i d’una família pertanyent a l’ordre eqüestre, rebé 191 el govern de la província danubiana de la Pannònia Superior Proclamat emperador per les seves legions després de l’assassinat de Còmmode, hagué d’afrontar una temptativa del senat per restaurar una monarquia de tipus antoní, així com les pretensions dels pretorians, que havien proclamat emperador Didi Julià Sever acudí a Itàlia i, després d’haver obtingut l’adhesió de la flota a Ravenna, marxà sobre Roma, on el senat s’apressà a eliminar Didi Julià 193 dC Tot seguit reconegué el pronunciament de Clodi Albí i el legitimà…
Josep Calassanç Ferrer i Boldú
Cristianisme
Religiós escolapi, il·lustrat.
Biografia Era nebot de l’escolapi Ildefons Ferrer, provincial des del 1775 Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, el 1791 escriví un discurs per als exàmens públics amb el títol De Latinarum ac humaniorum litterarum i el 1793 dedicà al seu oncle el treball literari Cohortatio allegorica tots dos escrits s’imprimiren Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1795 i hi professà l’any següent Començà els estudis de filosofia a Moià i el 1797 anà a Mataró per rebre el mestratge del pare Lluís Barberí, i el 1800 defensà unes tesis de teologia Tot seguit, a Mataró mateix, ensenyà llatí i humanitats Fou destinat…
Damas Calvet i de Budallès
Damas Calvet i de Budallès
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
Feu la carrera d’enginyer i fou dibuixant a L’Espanya Industrial i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà els primers poemes catalans entre els quals cal esmentar Al geni català i A l’Empordà a La Corona de Aragón i a El Conceller , de Víctor Balaguer, i li’n foren inclosos quatre a Los trobadors nous Guanyà l’englantina dels primers Jocs Florals de Barcelona 1859 pel poema Són ells Desembarc dels almogàvers en Orient que fou traduït de seguida al castellà per Florenci Janer, i s’hi destacà fins el 1878, any en què fou proclamat mestre en gai saber,…
,