Resultats de la cerca

El 1812 s’allistà a l’exèrcit antinapoleònic i participà en la campanya de Catalunya Acadèmic de la llengua des del 1837, ocupà successius càrrecs oficials director de la “Gaceta” 1843 i de la Biblioteca Nacional 1847, etc Poeta, crític teatral i autor d’articles de costums, excellí sobretot en les comèdies costumistes de tradició moratiniana Marcela o cuál de las tres 1831, La redacción de un periódico 1836, Muérete y verás 1837, El pelo de la dehesa 1840, etc reflectí els tipus i el llenguatge de la petita burgesia madrilenya, sempre en un to liberal però moralista, populista però…

El 1960 s’establí a París i collaborà a la revista Tel-Quel Autor d’estil barroc, publicà assaig Escrito sobre un cuerpo , 1968 Barroco , 1974, novella Gestos , 1963 Cobra , 1972 Maitreya , 1980 Colibrí , 1984, poesia Big-Bang , 1974 Un testigo fugaz y disfrazado , 1986 i narracions Cocuyo , 1990 Epitafios, imitación, aforismos , 1994

Llicenciat en filosofia Adscrit al grup Tel Quel fins el 1967 i cofundador del collectiu i revista “Change” 1968 Es donà a conèixer com a poeta i publicà Fleuve renversé 1959, Couleurs pliées 1965, Verres 1978, Syeeda 1980, Le livre de lioube 1992 i Guerre trouvée 1997 En el camp de la narrativa ofereix una prosa oberta, de plans i seqüències, que admet diverses interpretacions i que exigeix la collaboració del lector Entre les rues 1958, La cassure 1961, L’écluse 1964, Les troyens 1970, Inferno 1975, etc Ha escrit, també, assaig Lé récit unique 1967, La théorie du récit 1972,…

Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d’elements…

Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel  i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical  Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d’altres fou guardonat amb…

Graduat per l’École Normale de París 1951, fins el 1977 es dedicà a l’ensenyament primari i secundari El 1982 es doctorà en lletres per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Influït per Alain Robbe-Grillet, el 1961 publicà la seva primera novella,  L’observatoire de Cannes , obra plenament inscrita en el Nouveau Roman , del qual es convertí en un dels teòrics principals Posteriorment, en la mateixa línia experimental, publicà les novelles La prise de Constantinople 1965, premi Fénélon i  Les lieux-dits 1969, i les narracions Révolutions minuscules 1971 i La cathédrale de Sens 1988 És autor d…

Vinculat al carlisme i a l’integrisme religiós, collaborà amb poemes i treballs en prosa a La Ignorància  i El Áncora , que dirigí Estrenà un bon nombre d’obres, totes en vers i en català, de to costumista i caràcter moralitzador, i escrites per al Centre d’Obrers Catòlics de Palma, del qual fou promotor El poeta 1886, en què el protagonista abandona les idees igualitàries Un dia d’apuros, o Els estudiants del dia 1886 Els molts anys de don Metrobi, o Qui deu que pac , sarsuela escrita el 1886 i publicada sense data, i el melodrama Los glosadors d’altre temps 1887, situat a Sóller en temps de…

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…

Vida Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416 A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet Ave sancta mundi salus i de dues ballate…

Després d’haver completat la seva formació jurídica a la Universitat de Roma, l’assistència als seminaris de Martin Heidegger a Le Thor 1966, 1968 i també la lectura de Walter Benjamin desvetllaren la seva vocació filosòfica En el seu primer llibre, L’uomo senza contenuto 1970, reflexionà sobre el naixement de l’estètica moderna a partir de la teoria de l’autoanihilació de l’art, mentre que en treballs posteriors — Stanze 1977, Infanzia e storia 1978, Il linguaggio e la morte 1982, Idea della prosa 1985— la principal qüestió abordada fou la del llenguatge i la seva relació amb el problema…