Resultats de la cerca

Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan QuinQuin 1967, els documentals  Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis

Treballà a Catalunya al darrer quart del s XVI El 1578 feia el cadiram del cor de l’abadia de Montserrat, del qual només resten uns fragments Hom no sap amb quin fonament li han estat atribuïts un Sant Crist de mida natural que hi havia a la capella de Santa Gertrudis i les portes de la Collació del mateix monestir Entre el 1588 i el 1592 féu el cadiram del cor de la catedral de Tortosa, substancialment danyat el 1936

La primera notícia certa de la seva biografia apareix el 1573, any en què fou nomenat organista de la seu metropolitana de Sevilla, per la qual cosa alguns estudiosos han cregut que la seva formació es podia haver iniciat amb el seu predecessor, Pedro de Villada La seva carrera d’organista finí a la seu metropolitana i primada de Toledo, d’on fou nomenat organista al novembre del 1579, bé que oficialment prengué possessió del càrrec el 1580 El fet que Correa de Arauxo inclogui en la seva Facultad Orgánica 1626 un tiento registrat com a "obra de Peraza" dona fe del prestigi assolit per…

Graduat en antropologia i arqueologia pel King’s College de Cambridge 1953, l’any 1956 es traslladà a Sud-àfrica, on realitzà un treball de camp sobre els vendes Aquest estudi el dugué a una concepció alhora biològica i social de l’activitat musical El 1965 fou nomenat cap del departament d’antropologia social de la Universitat de Witwatersrand, però el 1969 fou expulsat de Sud-àfrica per la seva actitud d’oposició a la política de l' apartheid Installat a Belfast el 1970, hi impartí classes d’etnomusicologia com a professor d’antropologia social de la Queen’s University Esdevingué el primer…

Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona A l’Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l’interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen, entre d’altres, En Jaumet de les xanques 1980, El petit Polzet 1981, Pau i Pepa fan vacances 1983,  Adéu, bon viatge 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985,  Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres espècies 1986,…

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona 1981-84 i simultàniament feu cursos de dansa i cant Decantada en general pel gènere còmic, en teatre ha destacat, entre d’altres obres, a Cyrano de Bergerac 1984-86, El dret d’escollir 1987-88, El misantrop 1989 i Cal dir-ho 1994, dirigides per JM Flotats, La Lloll un xou ben viu 1992-93, per JM Mestres i Pigmalió 1997-98, per JL Bozzo Ha actuat també en diversos films Gaudí , 1987 de M Huerga, Sinatra , 1987, de F Betriu Què t'hi jugues, Mari Pili , 1990 Aquesta nit o mai , 1991, de V Pons etc Esdevinguda molt popular per la seva participació en…

Es donà a conèixer en el món de la literatura per a joves l’any 1977 amb Ai, Filomena, Filomena i altres contes premi Crítica Serra d’Or 1978, al qual seguiren un gran nombre de títols com ara El tigre de Mary Plexiglàs 1987, premi de la Generalitat de Catalunya de literatura juvenil 1988, Quin dia més gggrrr 1988, amb illustracions de Marta Balaguer, Iris , sèrie de set llibres publicada el 1991 premi Critici in Erba de Bolonya, Itàlia, 1992 i Una d’indis 2002 Guionista de televisió, inventà el primer programa en català de televisió per a nens, Terra d’escudella 1977-80, al qual…

Fou candidat al càrrec de segon organista del Collegi del Corpus Christi o Collegi del Patriarca, de València el 1665, i tenor del mateix collegi 1666 Fou ordenat de sacerdot 1669 El 1675 obtingué la plaça d’organista a la catedral de Múrcia, i el 1677 al Collegi del Patriarca abans esmentat, d’on se n’anà el 1678 No s’ha de confondre amb un Josep Montserrat que fou candidat al magisteri de capella de la catedral de Màlaga 1768 i que provenia de Torredembarra Tarragonès, on era mestre de cant Tampoc s’ha de confondre amb un tercer Josep Montserrat que professà com a monjo a El Escorial 1795 i…

Cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana AJELC, la seva obra és marcada sovint pel coneixement de cultures diferents de l’occidental Fruit precisament dels seus viatges a l’Himàlaia ha publicat Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent 1988, premi Joaquim Ruyra, Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant 1994, segon premi internacional Europa 1992 i Sota el signe de Durga 1993, Premi Nacional de literatura 1994 En narrativa curta ha publicat Havies d’haver posat La Traviata 1987 i La dama descalça 1990 en poesia, Autopista púrpura premi Amadeu Oller…

Es desconeix on va tenir lloc la seva formació musical i sota la responsabilitat de quin mestre La primera notícia de la seva activitat professional data del 1628, any en què obtingué el càrrec de mestre de capella del reial monestir de La Encarnación de Madrid, lligat estretament amb la cort de Castella Al final del 1633 fou nomenat mestre de la capella reial, en substitució del cèlebre Matthieu Rosmarin Exercí aquest càrrec fins a la seva mort, assolint un gran prestigi com a compositor i organitzador de la música tingué excellents collaboradors, entre els quals l’arpista,…