Resultats de la cerca

Obtingué l’usdefruit de les costes de Tunísia i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Les forces mallorquines defensaren Bugia del seu atac 1515 L’any següent conquerí Alger i Tilimsen Per corrupció del seu nom hom l’anomenà Barba-rossa , bé que aquesta denominació fou aplicada principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i assolà…

Obtingué el dret d’utilitzar les costes de Tunis i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Atacà Bugia 1515, defensada per les forces mallorquines L’any següent s’emparà d’Alger i Tlemcen Per corrupció del seu nom fou anomenat Barba-rossa a l’Occident cristià, bé que hom aplicà aquesta denominació principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons contemporani que…

Fill del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut És considerat un dels herois de la defensa de Bugia durant el setge dels turcs de Barba-rossa 1515, assolida gràcies a una expedició mallorquina d’auxili

Iniciat en el gènere documental amb Sol ‘Svanetii ‘Sal de Svanètia’, 1930, el 1957 realitzà la seva obra mestra Let'at zuravli ‘Quan passen les cigonyes’, 1957 i, posteriorment, una interessant coproducció amb Itàlia La tenda rossa 1968

Es doctorà en drets a Avinyó El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles V a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum València, 1536, en el qual invita els eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa

És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970

Fill d’Alfons de Braganza, primer comte de Faro Portugal i de Maria de Noronha y Sousa, comtessa d’Odemira Vinculat a la casa reial catalanoaragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l’infant Fortuna, Enric d’Aragó Fou abat comendatari de Ripoll 1490-1504, bisbe de Calahorra, de Segòvia, de Sigüenza i de Saragossa des del 1532 Lloctinent general de Catalunya 1525-39, hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa Les estades de la cort a Barcelona l’obligaren a jurar el càrrec renovadament Fou present a la sortida de l’expedició…

Casada a Barcelona amb el traginer Simó Lloberes 1804, en iniciar-se la guerra del Francès  residia a Tarragona Collaborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis S’incorporà a una sortida, durant el setge del 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic Després de l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, en fugí amb la seva família Hi retornaren uns anys després i s’establiren com a comerciants, activitat en la qual prosperaren Poc abans de morir, en el testament disposà ser enterrada al cementiri civil En vida, la seva gesta restà en l’…