Resultats de la cerca

Fill del director d’escena del Covent Garden Augustus Harris, començà la seva vida professional amb la Companyia Mapleson com a director d’escena i productor Més tard, el 1879, treballà al teatre Drury Lane, on restà fins el 1894 A partir del 1888, i fins a la seva mort, dirigí el Covent Garden Mentre ell n’estigué al capdavant, les òperes, que fins llavors totes eren cantades en italià, començaren a interpretar-se en la seva llengua original, i el Covent Garden fou rebatejat amb el nom de Royal Opera House Contribuí notablement a la difusió de R Wagner

Visqué a Florència 1562-74 a la cort dels Mèdici, on publicà De auctoritate Sanctae Scripturae 1562 A Cracòvia entrà en contacte amb grups anabaptistes, dels quals fou cap espiritual tot i que no l’acceptaren a la secta perquè no era rebatejat la seva doctrina socinianisme els mantingué units en la “comunitat de Germans Polonesos”, enfront de les pressions del calvinisme i dels catòlics d’Augsburg La confiscació dels seus béns per la inquisició 1590 li permeté de sortir de l’anonimat de les obres signades amb pseudònim El 1656 foren publicades les seves obres completes a la…

Estudià piano a partir de sis anys, i posteriorment aprengué teoria amb un músic local, W Lewellyn Wilson A quinze anys, començà a treballar com a pianista a clubs de Baltimore i escriví la seva primera peça, un ragtime titulat Sounds of Africa més tard rebatejat amb el nom de Charleston Rag El 1915 s’associà amb Noble Sissle i junts compongueren cançons populars i musicals per a Broadway Tingueren gran èxit amb el musical Shuffle Along 1921, que tenia per estrella Josephine Baker Parallelament actuaven com a duo piano-veu Blake treballà també amb lletristes, com Andy Razaf, i…

Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres…

Després de graduar-se en geografia a la Universitat de Birmingham, el 1958 s’incorporà al Soil Survey of England and Wales SSEW, organisme dedicat a la investigació del sòl El 1963 estudià química agrícola a la Universitat de Leeds, i l’any següent es doctorà en agronomia a la Universitat de Cornell El 1967 retornà a la Gran Bretanya, on reingressà al SSEW com a cap del servei de mineralogia de l’estació experimental de Harpenden Investigà en l’àmbit microscòpic les seccions del sòl i creà per a la descripció microscòpica una terminologia sistemàtica, i fou també un pioner en l’anàlisi dels…

El 1973 es graduà a l’Acadèmia de les Forces Armades d’Indonèsia En 1975-76 amplià la seva formació militar als EUA, i novament el 1991 En 1976-77 fou destinat a Timor per a combatre la guerrilla independentista Posteriorment comandà diverses unitats de l’exèrcit i a partir de 1981 tingué diversos càrrecs vinculats a l’alt comandament militar i estigué al front de diverses missions, entre les quals el contingent militar indonesi a Bòsnia-Hercegovina, on comandà també el cos d’observadors militars de l’ONU 1995-96 El 1997 fou nomenat cap militar per als afers sociopolítics, organisme amb…

Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà  Aquí s’acaba el que es donava , any que…

Fotògraf de moda i publicitat, estudià cinema a l’IDHEC de París coincidint amb els orígens de la Nouvelle Vague Allí rodà els curts Una platja tan petita 1961 i Un dia com els altres 1962, i de retorn a Barcelona intervingué com a ajudant de direcció en diversos llargs dins l’òrbita de l’Escola de Barcelona Després de realitzar el curt Raimon 1965, en què alternà la música del cantautor amb imatges documentals de conflictes internacionals, el seu llarg Cada vez que 1967 s’insereix plenament en els postulats d’aquest moviment, del qual fou un dels membres més actius, a més de fundador de la…

Fou professor mercantil i empresari Militant de la Falange des de jove, fou regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1955-64, procurador a les Corts franquistes 1964-77, delegat nacional d’Educación Física y Deportes 1967-70, president de la Diputació de Barcelona 1973-77 i ambaixador d’Espanya a l’URSS i Mongòlia 1977-81 Fou també president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat del 1987 al 1990 entre el 1987 i el 1999, any que fou designat president honorífic de l’entitat Practicà esports com la boxa, el futbol o l’hípica, però s’interessà…

Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l…