Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Ignasi Colomer i Preses
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Format al Seminari de Vic, es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936, i amplià els seus estudis a Comillas Bibliotecari i arxiver del Museu d’Igualada, ha estat un membre destacat del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i ha publicat alguns treballs referits a la capital de l’Anoia, com Els incunables de la impremta igualadina 1952 Però, sobretot, Colomer és un dels grans estudiosos de la cartografia històrica catalana, amb obres com Els cent primers mapes del Principat de Catalunya segles XVI-XIX 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del…
Charles Verlinden
Historiografia catalana
Historiador flamenc.
Catedràtic d’història a Gant, enllaçà l’estudi de la història medieval del món mediterrani amb l’interès per la colonització d’Amèrica Fou director de l’Institut d’Història de Bèlgica a Roma i del Comitè Interuniversitari per a l’Estudi de Preus i Salaris Entre la seva obra cal destacar treballs referits a l’àmbit català com L’esclavage dans l’Europe médiévale I Péninsule Ibérique-France 1955, “La place de Catalogne dans l’histoire commerciale du monde méditerranéen mediéval”, Revue des Cours et Conférences , XXXIX 1937-38 i “Une taxation d’esclaves à Majorque en 1428 et la…
Pierre Paul Grassé
Zoologia
Zoòleg occità.
Fou professor de la facultat de ciències de París, director del Laboratoire d’Évolution des Êtres Organisés 1941 i membre de l’Académie des Sciences 1948 Ha fet nombrosos treballs sobre els cicles i la citologia dels protozous, la biologia i el comportament de diversos insectes, especialment els socials, etc És autor de gairebé 300 llibres, entre els quals cal destacar Traité de zoologie , en 25 volums 1948-1967, Parasites et Parasitisme i Précis de biologie animale 1957 a L’évolution du vivant 1973 i Toi, ce petit dieu 1971 es mostrà contrari a les postures de l’evolucionisme clàssic o…
Pere Nicolau
Pintura
Pintor.
Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però…
Jeroni de Moràvia
Música
Teòric de la música.
Pertanyia a l’orde dominicà i era actiu al convent de Saint-Jacques de París Tan sols es coneix una obra seva, el Tractatus de musica , de caràcter enciclopèdic i una de les més extenses del segle XIII Tot i que la seva finalitat era bàsicament servir de manual per a la interpretació del cant litúrgic, hi són estudiats molts altres aspectes referits a la teoria i a la pràctica musicals, fet que la converteix en una mena de summa dels coneixements musicals de l’època Hi apareixen compilades les teories dels més destacats autors anteriors Boeci, Al-Farabi, Guido d’Arezzo, Joan de…
Josep Lluís León i Roca
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Escriptor i editor.
El seu treball d’investigació se centrà principalment en la vida valenciana del segle XIX Escriví les novelles Cala preciosa 1942 i Los Romeu , premi València de Literatura del 1954 Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l’escriptor Blasco Ibáñez Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo 1967, Vicente Blasco Ibáñez 1967, Blasco Ibáñez Política i periodisme 1970 i Los amores de Blasco Ibáñez 1992 També recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes 1968 i feu la introducció crítica a la reedició en facsímil d’una de…
,
Józef Glemp

Józef Glemp
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic polonès.
Ordenat de sacerdot el 1956 i doctor en dret canònic 1964, fou consagrat bisbe de Warmia el 1979 El 1981 fou nomenat arquebisbe de Varsòvia i primat de Polònia, càrrec en el qual succeí Stefan Wyszyński , i que ocupà fins l’any 2009 President de la Conferència Episcopal de Polònia durant 23 anys fins el 2004, l’any 1983 fou nomenat cardenal, i el 2005 formà part del conclave en el qual Joseph Ratzinger fou elegit papa Malgrat el ferm suport del papa Joan Pau II a l’oposició anticomunista polonesa representada pel sindicat Solidarność que liderava Lech Wałesa, adoptà una actitud conciliadora…
Pau Masnou
Historiografia catalana
Historiador de la Catalunya del Nord d’expressió francesa.
Vida i obra Escriví un opuscle sobre el període napoleònic francès, Le département des Pyrénées-Orientales pendant les Cent-Jours 1899 i participà activament en la RHAR , on publicà tota una sèrie de petits apunts sobre documents o fets a vegades anecdòtics, principalment referits a l’època moderna Posteriorment, participà en el SASL amb articles semblants, però amb un tractament més ampli, com “Une levée de miquelets ou fusiliers de montagnes en Roussillon 1744” 1910, “Notes sur Berenger de Palma, sacristain et chanoine de Saint Jean Baptiste de Perpignan” 1913 i “Inventaire du…
Pau Parassols i Pi
Historiografia catalana
Comunicació
Cristianisme
Periodisme
Historiador i publicista.
Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894, Nostra Senyora del Remey en Grexenturri 1863, Historia de San Pedro de Casserras 1867, Martirologi català 1880 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la llegenda del…
, ,
Philip D. Rasico

Philip D. Rasico
©
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Llicenciat en filologia castellana a la Xavier University Cincinnati el 1974, estudià lingüística iberoamericana a la Universitat d’Indiana Bloomington, on fou deixeble de Josep Roca i Pons es doctorà el 1981 amb una tesi sobre la fonologia del català dels orígens Ha estat professor de lingüística i filologia catalana i castellana a les universitats d’Indiana 1981-82 i de New Hampshire 1982-84, i exerceix la docència a la Universitat de Vanderbilt Nashville, Tennessee des del 1984 Entre d’altres, és membre de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes , de la qual fou…