Resultats de la cerca

Defensà el seu regne contra la invasió dels espartans, durant vint anys, però fou derrotat, i els vençuts esdevingueren ilotes i perderen la propietat de llurs terres, repartides entre els vencedors

Format molt possiblement pel seu pare, Juan Gómez de Navas, obtingué el càrrec d’arpista de la capella reial i de la cambra reial de Madrid el 17 de maig de 1669 El seu nom apareix en diversos textos aprovatoris d’obres musicals el Compendio numeroso para arpa , de Diego Fernández de Huete 1700 editat el 1702 les Reglas generales de acompañar , de José de Torres 1702, i les Curiosidades de canto llano , de Jorge Guzmán 1709 Després d’aquest any, desapareixen les notícies documentades d’aquest compositor S’han conservat una cinquantena llarga d’obres escèniques, litúrgiques i de romanç amb el…

Estudià música a la seva ciutat natal amb el famós mestre Duarte Lobo i el 1610 ingressà a la capella reial de Felip III gràcies a la seva extraordinària habilitat interpretant diversos instruments El 1639 obtingué el càrrec que ocupà la resta de la seva vida, el de músic de cambra de Felip IV A partir del 1642 figurava adscrit a la capella musical de la casa de Borgonya La seva producció musical és majoritàriament profana, amb alguns exemples de música religiosa Les seves obres sobre textos poètics en castellà es troben repartides en diversos cançoners polifònics de l’època S’hi…

Es formà musicalment a la catedral de Sigüenza, on ingressà com a infant cantor el 1707 En 1717-18 exercí com a mestre de capella de la catedral d’Astorga, i se sap que fou candidat a la plaça de la catedral de Salamanca, intent en el qual no reeixí El 1719 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella El 1723 es traslladà a Madrid, al monestir de La Encarnación, del qual havia obtingut la plaça de mestre de capella i on residí fins a la seva mort De la seva obra es conserven més d’un centenar de composicions llatines, com també una seixantena d’obres en romanç,…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…

Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els motets per a veu…

La seva carrera professional s’inicià a la collegiata de Berlanga de Duero, però no es coneix la seva comesa específica La continuà exercint càrrecs referents a la pràctica de la música vocal el 17 de novembre de 1636 passà a la catedral de Toledo com a director de l’escolania, i des del 1638 fou cantant tenor El pas a la categoria de mestre de capella tingué lloc a la catedral de Màlaga, on serví, amb molts problemes personals, del 1641 al 1645 Un llarg parèntesi 1645-60 el dedicà a la interpretació organística al monestir de La Encarnación de Madrid, i retornà al mestratge de capella a la…

Treballà a Ratisbona, d’on fou regidor i arquitecte municipal És considerat el cap de l' escola del Danubi En diverses obres donà predomini al paisatge sobre la figura humana tant l’individu Sant Jordi al bosc, 1510, Munic com la massa Batalla d’Alexandre o d’Issus , 1529, Munic són elements empetitits per la magnificència de la natura, que és descrita minuciosament La importància que l’artista concedeix a la natura el portà a fer el que possiblement és la primera pintura on el paisatge és el tema únic Vista del Danubi, 1520, Munic Sovint també emmarcà les figures dins escenaris…

Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot…

Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures i per la…