Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat…

Dedicat a l’ensenyament, exercí la seva professió en diverses institucions hospitalàries dels EUA Inventà un aparell per a practicar la respiració artificial mecànica en casos d’asfíxia

Professor a la Universitat de Copenhaguen, estudià la fisiologia de la respiració i el metabolisme i explicà el mecanisme de la circulació capillar a Anatomy and Physiology of Capillaries 1922 El 1920 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia

A partir del 1918 investigà el mecanisme químic de la respiració cellular i descobrí l’acció d’un ferment respiratori, compost de ferro i porfirina Aquests estudis sobre l’oxidació cellular li valgueren el premi Nobel de medicina de l’any 1931

Fou professor de zoologia a Bordeus 1858 i ministre d’instrucció pública 1881-82 Nomenat governador general d’Annam i Tonquín el 1886, morí de disenteria aquell mateix any Els seus estudis sobre la respiració i la influència sobre aquesta de les variacions de pressió són fonamentals per a comprendre la fisiologia a grans altituds

Fou un dels primers que interpretà adequadament la finalitat de la respiració, en considerar-la com un bescanvi de gasos entre l’aire i la sang Distingí en l’aire una part activa, que anomenà spiritus nitro-aereus l’oxigen dels químics moderns i que considerà com a responsable del canvi de color de la sang en passar de venosa a arterial, com també de la combustió, tant a dins com a fora del cos humà Dels seus escrits cal destacar especialment el Tractatus duo i el Tractatus quinque

Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles polítiques

Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum  Ortus medicinae 1648

Exercí com a metge a Holanda, Anglaterra i Àustria, on variolitzà la família imperial Durant la seva estada a Anglaterra conegué el químic nord-americà Joseph Priestley , s’interessà per la pneumàtica i inventà un aparell per a estudiar la conductivitat tèrmica dels metalls El 1779 publicà Experiments upon Vegetables, Discovering Their Great Power of Purifying the Common Air in the Sunshine and of Injuring It in the Shade and at Night , on són descrits per primera vegada els efectes de la respiració vegetal i de la funció clorofílica, la importància de la qual posà en relleu en…

La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier…