Resultats de la cerca

Oriünd de la comarca d’Osona Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d’El Escorial, sobre els drets dels castells termenats i llurs jurisdiccions i sobre el dret de represàlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert i dret comú feudal foren, més tard, tinguts en compte per Tomàs Mieres i Joan Socarrats

Fill del violinista i compositor Jean Nicolas Auguste Kreutzer, estudià piano i composició privadament Començà a escriure per a "L’union" 1840, sobre temes d’òpera i d’història de l’òpera, i posteriorment treballà en diferents publicacions com a crític musical, entre les quals "Revue contemporaine" i "Revue et gazette musicale de Paris" Participà en l' Encyclopédie du XIXe siècle amb els articles Opéra i Opéra-Comique , escrits conjuntament amb Édouard Fournier És autor de simfonies, òperes, cançons i quartets de corda, com també de música per a piano i orgue La major part de les seves…

Després d’estudiar al seminari de Vic 1822-30, ingressà a l’orde de predicadors a Girona, on professà 1830 i on estudià teologia, fins a l’exclaustració del 1835 Acabats els estudis a Vic, hi fou ordenat el 1836 Com a frare exclaustrat missionà per Catalunya El 1856 fundà, a Vic, la congregació de les dominicanes de l’Anunciata i en fundà més de 50 cases arreu de Catalunya Escriví alguns llibres de pietat i romanen inèdits alguns escrits pastorals Fou beatificat per Joan Pau II el 1979 i el successor d’aquest, Benet XVI, el canonitzà l’octubre de 2009

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare i el 1932 continuà la seva formació musical a Cuba De nou a l’Estat espanyol el 1933, ingressà al Conservatori d’Oviedo El 1940 tornà a Cuba, país on, del 1942 al 1949, formà part del Grupo Renovación Musical, juntament amb compositors com A García Caturla, A Roldán i I Cervantes, i on es dedicà a la crítica musical, la docència i la composició Cultivà la música simfònica, coral, de cambra i per a veu solista Les seves Tres Versiones Sinfónicas 1954 foren premiades en el primer Festival Internacional de Caracas Algunes de les obres d’Orbón…

Al marge de modes i tendències creà una poesia personal, basada en una sensibilitat dolguda davant el dolor dels qui l’envolten, amb un to íntim i llenguatge colloquial, on es revela la influència de Laforgue Escrits entre el 1925 i el 1936, els seus poemes restaren inèdits, llevat d’un fullet, Triscos 1950, o dispersos en revistes, fins a la publicació de Sombra do aire na herba 1959 En castellà aparegué Barco sin luces 1960, versió d’uns originals gallecs perduts pel juliol del 1936 Romanen inèdits els poemes de Cunetas , centrats en la repressió a Galícia durant els mesos…

Obert a l’experimentació, rebé les influències de Proust, Joyce, Gide i la psicoanàlisi, entre altres Atacà els totalitarismes i la societat capitalista Publicà els cicles Romanen om Olof ‘La novella d’Olof’, 1934-37 —reprès en Romantisk berättelse ‘Narració romàntica’, 1953 i Tidens gang ‘El pas del temps’, 1955, amb trets autobiogràfics, i Krilon 1941-48 Cal citar també Soldatens aterkomst ‘El retorn del soldat’, 1940, Drömmar om rosor och eld ‘Somnis de roses i foc’, 1949 i Hans nades tid ‘El temps de sa senyoria’, 1960, entre altres novelles i nombroses narracions És membre…

Conservador d’invertebrats fòssils a l’American Museum of Natural History de Nova York i professor de biologia a la universitat del mateix estat Al començament de la dècada dels setanta llançà, juntament amb Stephen Jay Gould, el model evolutiu dit d' equilibris puntuats , segons el qual les espècies apareixen abruptament i després romanen inalterades durant milions d’anys Ha publicat nombrosos treballs i llibres sobre les relacions entre ecologia i evolució, entre els quals destaquen Unfinished Synthesis , Times Frames , Macroevolutionary Dynamics i Reinventing Darwin…

Ordenat de sacerdot, fou organista de la seva ciutat natal durant set anys i, posteriorment, durant trenta-dos anys i fins a la seva mort, ho fou de la catedral de Salamanca Era conegut pels seus dots d’improvisador Compongué diverses obres per a orgue, música litúrgica i també una sarsuela amb temes populars de la seva província, peces totes elles que romanen inèdites Interessat pel folklore, avui és recordat sobretot pels seus treballs de recopilació de música tradicional El 1907 publicà el llibre Folklore o cancionero salmantino , una recopilació de 396 cançons que havia…

Deixeble de Bernhard Schädel a Hamburg, començà la carrera amb una tesi de geografia lingüística sobre el llenguadocià i el català del Rosselló 1913 Aviat s’aplicà a l’estudi dels dialectes castellans, i analitzà en diverses publicacions 1914-27 la llengua i les tradicions de les terres lleoneses La seva obra principal, Die Hochpyrenäen 1935-38, és dedicada a descriure, segons el mètode dels Wörter und Sachen , la cultura popular a ambdós vessants dels Pirineus Després d’haver dirigit el seminari de romàniques de la Universitat d’Hamburg i d’haver fundat la revista…

Comte de Quaregna i de Cerreto Des del 1820, catedràtic de física a la Universitat de Torí Les lleis formulades per Gay-Lussac 1805-10 suggeriren a Avogadro el seu model dels gasos, presentat al “Journal de Physique” 1811 en la memòria Essai d’une manière de déterminer les masses relatives des molécules élémentaires des corps et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons , la qual reformà la teoria atòmica Les lleis d’Avogadro donaren la solució al conflicte entre la teoria atòmica de Dalton i les experiències de Gay-Lussac Les seves conclusions romanen…