Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
Sa‘dī
Literatura
Poeta persa.
Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics en prosa i de…
Francisco Sá Carneiro
Història
Polític portuguès.
Advocat, fou un membre independent de l’Assemblea Nacional del règim de Salazar 1969-73 Caigut aquest, el 1974 fundà el Partido Popular Democrático —més tard, convertit en el Partido Social Democrata— i n’esdevingué el líder Encapçalà la coalició Aliança Democrática, i fou elegit 1979 i reelegit 1980 primer ministre, càrrec des del qual feu una política conservadora Morí en un accident d’aviació
Bernardo Sá da Bandeira
Història
Militar
Militar i polític portuguès.
Combaté les forces napoleòniques 1810 Entre el 1823 i el 1826 féu costat als liberals, però després anà al Brasil amb el rei Pere IV Participà en l’expedició contra els absolutistes portuguesos i fou governador de Porto 1832 Durant les lluites entre setembristes i constitucionalistes en el regnat de Maria II, ocupà diversos ministeris i del 1860 al 1865 fou president del consell de ministres Presidí el partit reformista, l’ala més radical del partit històric Suprimí l’esclavatge a les colònies portugueses
Mário de Sá Carneiro
Literatura
Poeta portuguès.
Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59
Sa‘adya ben Yosef
Judaisme
Teòleg i exegeta jueu, un dels màxims exponents de l’escola babilònica de Sura, d’on fou gaó.
Traduí la Bíblia a l’àrab És autor de tres tractats polèmics contra els caraïtes, d’obres filosòfiques d’una gran influència en el judaisme medieval Llibre de les creences i de les conviccions i un comentari al Llibre de la Creació i d’estudis talmúdics i gramaticals
‘Uṯmān Abū Sa‘īd
Història
Sobirà marínida del Marroc (1310-31).
Succeí el seu besnebot, mort durant una insurrecció Aquesta continuà, afavorida per Ferran IV de Castella, mentre Jaume II de Catalunya-Aragó restava al costat del soldà Poc després hagué de pacificar una revolta impulsada pel seu fill Mantingué bones relacions amb Jaume II, a través del català Bernat Seguí El succeí el seu fill Abū-l-Ḥasan
Muḥammad Sa‘īd Paixà
Història
Virrei d’Egipte (1854-63).
Quart fill de Muḥammad ‘Alī , ocupà el càrrec a la mort del seu nebot, Abbās Hilmī I d’Egipte Portà terme una política progressista promulgà 1858 una llei de reforma agrària a favor dels fellahim , abolí l’esclavitud 1856, afavorí les investigacions arqueològiques europees, impulsà la construcció del ferrocarril i feu costat definitivament al projecte de Lesseps relatiu al canal de Suez
‘Alī Aḥmad Sa‘id
Literatura
Poeta i crític sirià.
Es naturalitzà libanès en traslladar-se 1956 a Beirut Un dels homes clau del moviment intellectual àrab contemporani, fundà i collaborà 1956-64 en la revista avantguardista Ši ‘Poesia’ i dirigí després la bimensual Mawāqif ‘Posicions’ És autor de quatre reculls de poesia Qasā’ id ulā ‘Primers poemes’, 1957, Awrāq fī-l-rīh ‘Fulls al vent’, 1958, Agānī Mihyar al-Dimašqī ‘Cançons de Mihyar el de Damasc’, 1961 i Kitāb al-taḥawwulat wa-l-hiǧa fī aqālīm al-nahār wa-l-layl ‘Llibre dels canvis i de la fugida en els climes diürns i nocturns’, 1965 i de diversos volums —entre els nou programats— d’una…
Miquel Mai de Sa Rovira
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…
,
‘Abd Allāh ibn Sa‘d
Història
Cap militar àrab, comandant a l’Àfrica del Nord i governador d’Egipte.
Efectuà diverses ràtzies a Tunísia el 647 derrotà i executà l’exarca de Cartago i es retirà després d’obtenir dels bizantins una forta compensació monetària
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina