Resultats de la cerca
Es mostren 6506 resultats
Martirià

sant Martirià, segons un goig de principis del segle XIX
© Arxiu Històric de Girona
Cristianisme
Bisbe i màrtir cristià.
La seva vida, llegendària, transcorregué entre Albenga Itàlia, i Egipte, on anà a fer penitència Patró de Banyoles, on se'n conserva el cos, el seu culte hi és documentat des d’abans del 1279, que fou abandonada la capella del “Puig de Sant Martirià o del convent vell” i traslladada al monestir de Banyoles El 1649 hom li féu un nou altar a l’església del monestir Es conserva una arqueta de plata repussada del segle XV amb les seves relíquies i un bust d’època barroca Hi ha una peça dramàtica sobre la seva vida, en català, conservada en el Capbreu de la vida de sant Martirià, bisbe i martre,…
Pere Alemany
Literatura catalana
Poeta, probablement del primer terç del segle XIV.
Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets , continguda en el Cançoneret de Ripoll Es tracta de la composició més original de les de temàtica amorosa, ja que apareix personificada com a mitjancera entre el poeta i la seva dama, dialoga amb ell i li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “Na Lutz” Aquesta tècnica té precedents en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema
,
Robert de Handlo
Música
Teòric anglès actiu al principi del segle XIV.
La seva obra, titulada Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum compilate a Roberto de Handlo , es conserva en una transcripció manuscrita del segle XVIII per JC Pepusch a partir del manuscrit original, desaparegut en un incendi el 1731 Aquesta obra, que Handlo deixà inacabada i que fou completada cap al 1326 a Anglaterra, tracta de les regles de la notació franconiana fent referència a les teories de Francó de Colònia, Johannes de Garlandia, Petrus de Cruce i altres És una obra important per a l’estudi del desenvolupament de la notació franconiana durant els…
Joan de Paredes
Música
Del segle XVII, es té coneixement de dos músics que dugueren el nom de Joan de Paredes.
L’estat actual de la recerca no ha permès discernir amb claredat si es tracta de dues persones diferents o bé són el mateix personatge Un Joan Bonet de Paredes, conegut també com a Joan de Paredes, nasqué a Oriola a mitjan segle XVII i morí a Toledo el 1710 Fou mestre de capella i compositor Segons López Calo, la seva carrera musical s’inicià com a mestre de capella de Berlanga el 1680, càrrec que també exercí a Palència i Segòvia 1684 i, pels volts del 1686, al reial monestir de La Encarnación de Madrid Els darrers anys de la seva vida 1702 o 1706, segons López Calo obtingué la plaça de la…
Eulàlia
Sepulcre de santa Eulàlia (s XIV) (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV.
Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…
Caterina d’Alexandria
Cristianisme
Donzella cristiana que, segons una tradició tardana (segle IX), morí màrtir a Alexandria durant la persecució de Maxenci (307).
De família noble i molt instruïda, desféu els arguments dels més eminents filòsofs contra el cristianisme Després de trencar miraculosament la roda on era lligada, fou decapitada, i el seu cos fou traslladat per àngels al mont Sinaí el monestir que hi fou bastit al segle VI, en formar-se la llegenda, en prengué el nom Fou una de les santes més populars de l’edat mitjana és patrona dels filòsofs La seva festa se celebra el 25 de novembre
Calamanda

Santa Calamanda, imatge de l’església de Sant Jaume
Museo del Prado
Cristianisme
Màrtir cristiana, nada, segons la tradició, a Calaf (Anoia), d’on és patrona i on des del segle XVI en són venerades les relíquies, a l’església de Sant Jaume.
Una altra tradició la fa companya d’Úrsula de Colònia segle V, i les seves restes foren portades a Calaf La seva festa se celebra el 5 de febrer
Cecília
Música
Santa i màrtir cristiana, patrona dels músics i venerada a Roma des del segle V.
Segons la tradició cristiana, Cecília fou casada, el 232, amb el noble Valerià, que es convertí al cristianisme i respectà la voluntat de la seva esposa de restar verge Descobert com a cristià, el matrimoni fou martiritzat a Roma Amb tot, no hi ha constància històrica de l’existència del personatge Les darreres opinions suggereixen que, al segle V, algun membre de la família Cecília donà una casa perquè fos utilitzada com a església, i d’aquí devia sorgir la llegenda de la santa Thomas Connolly ha suggerit la identificació de Cecília amb Bona Dea Restituta , deessa romana guaridora de la…
Melchior de Torres
Música
Teòric musical espanyol, actiu a mitjan segle XVI.
Exercí com a mestre de capella a Alcalá de Henares En aquesta ciutat escriví el tractat Arte ingeniosa de música con nueva manera de avisos breves y compendiosos sobre toda la facultad della 1544, una segona edició del qual aparegué alguns anys més tard, el 1559 El 1566 se’n feu una nova edició, revisada i corregida pel mateix autor El tractat és bàsicament de caràcter pràctic i ofereix moltes indicacions sobre la interpretació del cant pla i de la polifonia En alguns aspectes controvertits, com per exemple la teoria hexacordal, Torres hi adopta una posició bastant tradicional
Guillem Monjo
Música
Teòric musical italià actiu al final del segle XV.
No se’n coneix cap dada biogràfica Escriví el tractat De preceptis artis musicae , on es parla de la notació del seu temps i s’expliquen diverses tècniques musicals, especialment les que fan referència al contrapunt improvisat En aquesta obra, conservada en una única còpia manuscrita, descriu les tècniques del gymel i del fals bordó anglesos donant a entendre que aquestes eren unes pràctiques desconegudes al continent, tot i destacar la proximitat amb el falsobordone italià
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina