Resultats de la cerca

De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898

Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França

Membre de l’exèrcit colonial britànic, assolida la independència del país 1962 fou cap de l’exèrcit de terra i de l’aire 1966-70 El 1971 dirigí el cop d’estat que deposà el president Milton Obote, al qual succeí Dictador d' Uganda , assumí poders creixents i s’acostà a Líbia i a l’URSS Expulsà la població asiàtica del país, cosa que perjudicà l’economia, i instaurà un dels règims més repressius i sagnants de l’Àfrica postcolonial El 1976 s’autoinvestí president vitalici El 1979 l’oposició i l’exèrcit de Tanzània l’enderrocaren, i fugí, primer a Líbia i després a l’Aràbia Saudita…

Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Fou casada el 1767, amb el rei Ferran IV de Nàpols i de Sicília, sobre el qual exercí una gran influència El 1776 féu caure el ministre Tanucci, partidari de l’aliança amb Espanya, i féu pujar el seu favorit John Francis Edward Acton En produir-se la Revolució Francesa i l’execució de la seva germana la reina Maria Antonieta, canvià la seva política liberal, es convertí en cap dels reaccionaris i fou responsable dels sagnants esdeveniments de Nàpols 1799 Ocupat Nàpols per Napoleó I, es refugià amb la seva família al…

El 1956 es traslladà a Roma per estudiar a l’Accademia di Belle Arti, i fixà la residència en aquesta ciutat Inicialment es dedicà a la pintura de números, lletres, fletxes i diferents signes tipogràfic Entre el 1965 i el 1967 restà inactiu Un dels principals impulsors de l’anomenat arte povera  amb coincidències importants amb l’ art pobre  que sorgí a Catalunya, en la seva obra emprà materials de rebuig i objectes quotidians, i fou autor d’obres consistents en carbó exposat en suports o bé dins de recipients llana en recipients de fusta o sacs plens de llegums, arròs o cafè, i el 1969 muntà…

Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia…

Fill de Lope de Gurrea y de Gurrea Governador general de Mallorca 1512-25 EL 1515 participà, amb èxit, a la defensa de Bugia contra els turcs al capdavant de gent i armes mallorquines El 1517, però, fou destituït del càrrec per pressió del procurador reial Joan Burguès, el qual, aprofitant la seva absència anà a Aragó, on sostenia un plet sobre la baronia d’Ayerbe, arribà a nomenar governador Frederic de Santcliment Tanmateix, aquell mateix any, i gràcies en part a les súpliques i les gestions dels menestrals, Gurrea reprengué el càrrec Continuà, però, en pugna amb el procurador, amb l’…

Procedent d’una influent família copta , es doctorà en dret internacional a París 1949 i des d’aquest any fins al 1977 fou professor de relacions internacionals a la Universitat del Caire Aquests anys també formà part del comitè central de la Unió Àrab Socialista, el partit únic creat per Nasser Posteriorment fou viceministre d’Afers Estrangers en 1977-91 i vice-primer ministre el 1991 Guanyà prestigi internacional pel fet de ser un dels impulsors dels acords de pau entre Egipte i Israel Essent ministre d’Afers Estrangers, l’any 1991 fou un dels promotors de la formació d’una coalició àrab…

Fill d’Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles i de Castellana de Requesens, heretà la baronia de Bellpuig Urgell Lluità, a les ordres del Gran Capità, a la segona campanya per a la conquesta de Nàpols i a la presa de Mers-el-Kébir 1505, com a almirall El 1507 Ferran II de Catalunya-Aragó, arribat a Nàpols amb la seva nova muller, Germana de Foix, el nomenà virrei de Sicília El 1509 succeí Joan d’Aragó com a virrei de Nàpols Poc temps després aconseguí del rei que abandonés el projecte d’introduir a Nàpols la inquisició Nomenat capità general de la Santa Lliga 1511, al capdavant de les…

De família aristocràtica de propietaris rurals, estudià llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona, i feu la tesi doctoral que no arribà a defensar a Madrid A Barcelona entrà en contacte amb el Noucentisme i conegué Eugeni d’Ors , del qual fou deixeble De jove excellí com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic, en la línia de Guerau de Liost , que posà al servei d’una obra molt arrelada a l’Empordà, i, alhora, d’un pensament anticonvencional i independent que el feu sovint incòmode als seus contemporanis i li comportà un cert ostracisme A aquest, hi contribuí decisivament la seva…