Resultats de la cerca

Estudià al teatre Bolšoj de Moscou, on es graduà el 1924 Influït per l’avantguarda russa dels anys vint i primera meitat dels trenta, creà coreografies innovadores El 1939, críticat per les autoritats soviètiques per no seguir els dictats del realisme socialista, abandonà el Bolšoj Uns quants anys abans 1936 havia estat nomenat director de dansa del Teatre de les Arts Populars de Moscou, a partir del qual aprofundí el coneixement de les danses tradicionals de l’URSS, que el 1937 el portà a fundar la Companyia Estatal de Dansa Popular popularment coneguda com Ballets Moisejev, amb…

Amb altres poetes introduí a la Toscana l’escola poètica siciliana, a més de seguir els postulats de la poesia provençal Autor de poemes amorosos i polítics, escriví lletres de contingut moral, que representen una temptativa de fundar una prosa literària

Fidel al judaisme durant el pogrom de 1391, es convertí al cristianisme el 1414 amb el nom de Francesc de Sant Jordi, i escriví una epístola polèmica circular adreçada a diversos jueus, invitant-los a seguir el seu exemple de conversió

Després de seguir la carrera militar a França, tornà a la seva illa nadiua, on escriví Poésies érotiques 1778, La guerre des dieux 1799, poema satíric extens que parodia la Bíblia contestat per Chateaubriand a Le génie du christianisme i altres obres

Després de la batalla del Bòsfor, substituí Ponç de Santa Pau 1352 com a capità provisori, fins al nomenament de Mateu Mercer Fou enviat per Bernat de Cabrera, amb vuit galeres, a seguir les costes de Sardenya entrà a Porto Torres i envià tropes en auxili de Sàsser 1353

Una estada de jove a Roma li féu seguir les directrius dels pintors natzarens sota la influència de JFOverbeck Conreà preferentment el tema religiós, i entre les seves obres més famoses destaquen les que féu per a la nova catedral de Berlín El 1830 fou nomenat director del Städelsches Institut de Frankfurt, càrrec que ocupà fins el 1843

El seu recull de versos en dialecte milanès, L’è el dí di mort, alegher 1932, tingué poca difusió, en part a causa de l’actitud del règim feixista del qual fou adversari, contrari a l’ús dels dialectes La seva poesia, tot i seguir la tradició milanesa, rebé la influència decadentista, especialment francesa, i expressionista

Burgès de Tolosa, escrivint en la seva llengua, en comptes de seguir la moda del francès, generà un patriotisme cultural nodrit pel sentit de les virtuts poètiques de la parla popular, i fou cap d’una escola literària El seu Ramelet mondin ‘Ramell tolosà’, 1617-57 és una summa del barroquisme europeu comprèn poesia oficial, poesia de l’amor i poesia religiosa

Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus 1596 es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV Edità les obres de Belaud de la Belaudièra 1595, que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada inèdit La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada

Després de seguir els estudis eclesiàstics, es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1976, especialitzant-se en història medieval Arxiver de l’Arxiu Diocesà de Girona des de l’any 1975, el 1980 passà a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona Ha impartit docència a la Universitat de Girona com a professor de paleografia És autor de Girona Carolíngia 1988