Resultats de la cerca

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…

Pintà moltes escenes del port de Barcelona i de les platges de Llançà, Cadaqués i el Port de la Selva Impressionista, realitzà la seva obra amb senzillesa i pulcritud d’ofici Fou membre de l’agrupació Nou Ambient, i féu nombroses exposicions particulars a Barcelona Figurà a les Exposicions de Primavera i a moltes exposicions collectives Com a dibuixant realitzà diferents exlibris

Atreta per una pintura d’El Greco, visità Espanya, on sintonitzà amb santa Teresa de Jesús i amb sant Joan de la Creu L’any 1964 ingressà a la comunitat del Carmel de Mataró, que va governar del 1973 al 2001 Per mitjà de la participació en diversos mitjans de comunicació, recessos i conferències transmeté al gran públic la seva intensa vida espiritual amb senzillesa i tendresa

Per la senzillesa de la seva expressió i l’arcaisme de la seva mètrica, degué formar part de la primera generació de trobadors De les trenta-dues cançons que se n’han conservat, dinou duen música La major part empren el refrany i n’hi ha cinc que es titulen retouenge La varietat d’estructures musicals que utilitza està en funció de les seves formes poètiques Les melodies acostumen a ser de caràcter sillàbic i modalitat ben definida, amb predomini dels modes autèntics En alguns casos són susceptibles d’una interpretació rítmica modal

Els seus treballs giren al voltant de temes sobre el gènere, la sexualitat i el cos humà En contrast amb molts altres artistes conceptuals, la seva obra transmet una sensació de felicitat i senzillesa gairebé infantils Es donà a conèixer gràcies a Pickelporno 1992, un treball sobre el cos femení i l’excitació sexual Entre el 1994 i el 1998 fou membre del grup performàtic Les Reines Prochaines El 1997 participà en la Biennal de Venècia, on fou premiada amb el Premi 2000 L’any 2010 exposà a la Fundació Miró de Barcelona les seves deu darreres videoinstallacions, com a part del…

De família de literats, arribà a ésser lector a l’ Acadèmia del Bosc dels Pinzells S’oposà a les innovacions de Wang Anshi i fou repetidament honorat i bandejat per l’emperador Era un geni original, amant de l’espontaneïtat i la senzillesa, amb un alt sentit de la bellesa del món i amb una aguda penetració en l’esperit humà Excellí en tots els gèneres, sobretot en poesia Són cèlebres els seus dos fu del Penya-segat vermell en la forma ci atenyé el cim del seu art Hi ha versions catalanes de poemes seus en els reculls de Josep Carner i de Marià Manent Fou també callígraf i pintor

En la seva obra es compenetren la tradició alemanya de la “poesia de la natura”, representada per OLoerke i WLehmann, i el simbolisme i surrealisme europeus Cal destacar Wind und Zeit ‘El vent i el temps’, 1954, Fremde Körper ‘Cossos aliens’, 1959, Nichts weiter als Leben ‘Res més que viure’, 1970 i Der Einfachheit halber ‘Per mor de la senzillesa’, 1977 Ha conreat també l’assaig poètic Schattengefecht ‘Pugna amb l’ombra’, 1964 i Ein Gedicht entsteht ‘Neix un poema’, 1973 Són interessants les seves versions de poesia moderna francesa i de la castellana Generació del 27 A partir…

Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia…

Germana de Pere d’A Peña i casada amb Miquel Victorià Amer , residí a Barcelona Conreà des de molt jove la poesia en castellà, collaborà a El Genio  de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo 1845, i un recull dels seus poemes fou publicat al volum  Poesías 1855 Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança , i hi fou premiada encara en diverses ocasions 1865, 1873, 1880 i 1883, com també en altres certàmens Collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber , Calendari Català i Museo Balear , on deixà…

Casada molt jove amb l’escriptor Willy Henry Gauthier-Villars, que l’inicià en el món de la literatura i sota el nom del qual foren publicades les primeres novelles de la tetralogia Claudine 1900-07 Separada del marit, portà una vida bohèmia durant deu anys La vagabonde 1911 i L’entrave 1913 són d’aquesta època Posteriorment es casà amb el periodista Henri de Jouvenel i es dedicà, també, a la crítica teatral i al periodisme Entre 1919 i 1930 escriví Mitsou 1919, Chéri 1920, Le blé en herbe 1923, La fin de Chéri 1926, Sido 1930, etc El 1935 es casà amb Maurice Goudeket Pertanyen a aquesta…