Resultats de la cerca

Estudià belles arts S'inicià professionalment el 1960 Treballà per a Editorial Bruguera, collaborà a Sissí , però aviat començà a treballar per a Londres amb un personatge de la seva creació, aviador de la RAF El 1967 assajà un estil propi en els còmics pedagògics Vector de la casa Salvat, que es consolidà a Oriflama , amb els còmics Lavínia 2016 , d’Emili Teixidor, Tirant el Blanc, L’esbós d’un somni , de Cortázar, o la fotonovella La Núria es perd amb Núria Espert Collaborà a la revista Linus durant l’època en què fou la més prestigiosa en el camp dels còmics, i hi féu l’àlbum Aghardi 1969…

Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en ciències eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya Ordenat sacerdot l’any 1997, el 2004 es doctorà en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i professor d’antropologia teològica a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida Del 2005 al 2010 fou vicari general d’afers econòmics de la diòcesi de Solsona El novembre del 2010 el papa Benet XVI el nomenà bisbe de Solsona en substitució de Jaume Traserra i Cunillera L’agost del 2021 anuncià la seva renúncia al càrrec, i el bisbe…

Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc Treballà l’aquarella, l’oli i el tremp Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres la de Setfònts Guiena Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves

Vida Rebé les primeres lliçons de música solfeig i piano a l’escola dels franciscans de Balaguer amb el mestre Francesc Pàmies Ingressà a l’orde franciscà, i fou organista al monestir de Guadalupe i als santuaris de Nuestra Señora de Regla, a Chipiona, i d’Aránzazu, a Guipúscoa, on preparà els exàmens lliures al Conservatori de Madrid Més tard completà la seva formació a Barcelona, amb E Toldrà, J Zamacois, H Anglès i J Suñé i Sintes A Barcelona fou organista titular de Sant Antoni 1944-58, professor d’harmonia a l’Escola de Música 1946-50 i membre de la Comissió de Música Sagrada Fundador…

Vida Ebenista, tallista i comerciant de mobles de professió, el 1953 s’installà a Mollerussa i practicà l’escultura en fusta, la crítica cinematogràfica i el cinema de manera independent amb la seva productora Monfà Films des del principi de la dècada del 1960 Autodidacte, començà amb el format 8 mm i el 1967 es passà al 35 mm, amb la realització de curts no professionals de vocació amateur lliure com ara Reacción humana 1963 El pobre romántico 1965, seleccionat per a representar a l’Estat espanyol en el XXVII Concurs Internacional de Dubrovnik Iugoslàvia, i Aversión 1972, que…

Filla segona del rei SançI Fou casada el 1304 amb el rei Robert I de Nàpols, de qui fou la segona muller Fundà a Nàpols els monestirs i convents de Santa Chiara on es retirà en restar vídua, professà i morí, Santa Maddalena, Santa Maria Egizziaca i la Santa Croce Comprà vers el 1335, amb el seu marit, al soldà d’Egipte, uns terrenys a Jerusalem, on fundà el convent d’observants del Sant Sepulcre i l’església de Mont Sió Fou defensora fervent del franciscanisme rígid, i la seva copiosa correspondència fou publicada pel frare Lucas Wadingo En restar vídua 1343, ajudà el seu nebot Jaume III de…

D’origen jueu, esdevingué un virulent antisionista Eine Krone für Zion , ‘Una corona per a Sió’, 1898 Fundà el periòdic Die Fackel 1899, publicat i dirigit per ell fins a la seva mort Crític ferotge, s’expressà sobretot a través d’aforismes Sprüche und Widersprüche ‘Diccions i contradiccions, 1908 i Nachts , ‘Nits’, 1919, i també d’assaigs Veié en l’abús i la mistificació del llenguatge el símptoma principal de la decadència cultural i moral del seu país Literatur und Lüge , ‘Literatura i mentida’, 1909 Die Sprache , ‘El llenguatge’, 1937 Denuncià també el règim penal, la…

Educat a diverses ciutats andalusines, el 1100 s’establí a Toledo, llavors ja sota domini cristià, on exercí la medicina Tornà a residir a Còrdova, i el 1140 emprengué viatge a Palestina És autor d’una vasta producció, tant en hebreu com en àrab En hebreu destaca l' Himne de la creació Qĕdušà , una part del qual s’inspira en la Corona reial d’Avicebró, entre nombroses poesies religioses i profanes, diverses de les primeres de les quals foren incorporades a la litúrgia sefardita Cal esmentar-lo també com el creador del gènere poeticoreligiós centrat en el tema del retorn a Sió, d’un clar…

Era fill d’ Ermengol III Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon Berenguer II…

Estudià dret S’inicià en l’esquí nàutic a Arenys de Mar el 1959, especialitat en la qual aconseguí diversos premis des del 1962 i es proclamà campió d’Europa infantil 1963 i júnior 1964 El 1969 aconseguí el Campionat del Món d’eslàlom en categoria absoluta i el tercer lloc en salts El mateix any guanyà la medalla de plata en eslàlom i la de bronze en salts en el Campionat d’Europa Fou després el primer europeu del Match Amèrica-Europa de Rouen i el guanyador absolut del trofeu Inter de Sió el 1969, any en què li fou concedit l’esquí de plata a Arona Itàlia El 1971 abandonà l’esquí a causa d’…