Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Càller i de Nàpols, ha orientat la seva investigació vers la lingüística històrica Destaquen els seus estudis sobre històries de mots, especialment de botànica també s’ha ocupat del substrat i de la metodologia dialectal

Estudià a Copenhaguen, on fou professor de llengües romàniques des del 1918 De primer escriví sobre substrat i manlleu en les llengües romàniques i germàniques i sobre toponímia danesa A partir d' Ordklasserne ‘Classes de mots’, 1928, es consagrà a la teoria lingüística general, amb una tendència a l’abstracció i al formalisme, que a vegades el posa més a prop de la filosofia que de la lingüística estricta

S'interessà molt especialment per la península Balcànica, gran cruïlla de pobles, les llengües dels quals coneixia molt bé Tractà temes de substrat Das Dakische rekonstruiert aus dem Rumänischen ‘El daci reconstruït des del romanès’, 1966 i estudià els estadis més antics de les llengües romàniques Historische Latein-altromanische Grammatik ‘Gramàtica històrica del llatí tardà’, 1965 Fou professor de filologia romànica i balcanologia i director de l’Institut de Balcanologia de la Universitat Lliure de Berlín

Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat i aplicà mètodes varis descriptiu, històric, de la cultura material L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins ‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69 La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la…

Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on collaborà amb Severo Ochoa i Arthur Kornberg en les investigacions sobre els àcids nucleics portades a cap en el laboratori bioquímic de Nova York Durant el seu exercici a la Universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fosfat, considerat agent modificador de proteïnes Fou director del departament de bioquímica de la Universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica Proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica, el 1990 fou guardonat amb el premi…

Estudià a Zagreb amb F Lhotka i B Bersa, a Praga amb V Štepán i a Viena amb J Marx Entre el 1924 i el 1940 ensenyà en algunes escoles de Zagreb, on fundà l’Escola de Música Lisinski Més tard fou professor de teoria i composició a Belgrad 1945-66, mentre dirigia diverses agrupacions corals a Zagreb Exercí una gran tasca com a crític i comentador musical en diaris i revistes de totes dues ciutats És autor també d’obres teòriques i musicològiques La ciència general de la música , Belgrad, 1963 Elements de literatura musical , Belgrad, 1963 La ciència de l’harmonia , Belgrad, 1972 Escriví una…

Estudià al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment ho feu a l’Institut Dalcroze de Dresden, al Conservatori de Sant Petersburg i a la Schola Cantorum de París Després d’alguns anys de docència al Conservatori de Poznan, fou nomenat professor de composició al Conservatori de Cracòvia, càrrec que conservà fins a la fi de la seva carrera Alternà l’ensenyament amb la direcció coral i amb l’edició de publicacions musicals i collaboracions periodístiques Les seves composicions mostren un singular sentit harmònic i cromàtic, i transmeten un gran domini dels recursos orquestrals Hi domina arreu el…

Estudià música a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, abans d’entrar al conservatori de la ciutat, on rebé lliçons de J Golubev, A Khačaturjan i N M’askovskij El 1973 fou nomenat secretari de direcció de la Unió de Compositors de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i el 1981 rebé el títol d’Artista del Poble de la República Soviètica Federal Socialista Russa Igual que el seu pare, estudiós del folklore dels maris, es deixà influir per la música tradicional d’aquesta terra, però integrant el substrat popular dins de les formes musicals cultes occidentals En la seva…

Autodidacte, el seu rigor metòdic era tanmateix igual o superior al dels seus coetanis de les universitats alemanyes, sobretot gràcies al fort sentit comú amb què reconduïa totes les qüestions a una base històrica, sense deixar-se seduir per metàfores com la de la “vida orgànica” de les llengües Bé que no es pot fer una separació estricta, la primera part de la seva carrera fou consagrada a l’indoeuropeu, i la segona, al romànic i al cèltic La teoria del consonantisme indoeuropeu és en gran part obra seva Lezioni di fonologia comparata del sanscrito, del greco e del latino, 1870 Del primer…

Els seus estudis musicals quedaren interromputs per l’ocupació alemanya i l’internament que sofrí al camp de concentració de Buchenwald Passat aquest període, continuà l’aprenentatge del violoncel, el piano i l’orgue El 1948 entrà a l’Acadèmia de Música de Praga i, un cop graduat, començà la carrera de pianista Des del 1990 presidí el Festival Primavera de Praga Sapigué combinar la inspiració d’arrel antiga, amb formes preses de la música medieval i renaixentista, amb les aportacions pròpies de la música del segle XX Aquest fet és perceptible al llarg de tota la seva obra, des de les…