Resultats de la cerca

Després del setge de Boston 1775, envaí el Canadà, però la desfeta de Quebec l’obligà a retirar-se'n 1775 Presoner a Long Island 1776, fou intercanviat, i dirigí la columna de Washington 1776-77 Desféu els iroquesos a Newtown Nova York i incendià llurs poblats Presidí la convenció que ratificà la constitució federal dels EUA 1788

Inicià els estudis a Massachusetts 1873, treballà a Filadèlfia amb l’arquitecte Frank Furnes i assistí uns quants mesos a l’École des Beaux Arts de París 1874, on fou influït per l’estil de Léon Vandoyer, cosa que es reflectí en l’ornamentació de la majoria dels seus edificis Professionalment començà a treballar a Boston, i després a Chicago, a l’oficina de Dankar Adler, amb qui s’associà Si la primera obra conjunta Adler-Sullivan —el Rothschild Building 1881— fou construïda seguint les normes clàssiques, aviat passaren a investigar les possibilitats que oferien les estructures…

Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a…

Entrà en el cinema de manera casual per mitjà del director Frank Borzage, que la conegué a Dublín i li donà un paper a Song O'My Heart 1930 Un cop a Hollywood, a més de desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica, al costat dels germans Marx — A Day at the Races 1937, de SWood— o sota la direcció de Tod Browning a The Devil-Doll 1936, també treballà al teatre i a la ràdio Però fou coneguda sobretot per haver interpretat en sis pellícules el paper de Jane, la companya de Tarzan, al costat de Johnny Weissmuller Casada amb el director John Farrow, un dels seus set fills és l’actriu Mia…

Creador de la teoria dita “interpersonal”, destacà la influència dels fets cultural i social sobre la formació de la personalitat Obres Conceptions of Modern Psychiatry i The Interpersonal Theory of Psychiatry , publicades pòstumament 1953

Format a Londres i Leipzig, féu recerques amb ChGrove a Viena sobre Schubert Més tard escriví operetes sempre amb texts de William Schwenk Gilbert , fins que es barallaren, el 1889, com Trial by Jury 1875, HMSPinafore 1878, The Pirates of Penzance 1879, Patience 1881, Iolanthe 1882, The Mikado 1885, The Yeomen of the Guard 1888, etc, encara avui molt populars al món anglosaxó La companyia D’Oyly-Carte, de Londres, s’hi ha especialitzat i en presenta temporades anuals L’any 1986 el grup teatral de Barcelona Dagoll Dagom presentà la versió catalana de l’obra El Mikado

Durant la seva infantesa passà uns anys a França i, altra vegada a Anglaterra, ingressà al King’s College de Londres per estudiar la carrera de medicina Començà a exercir com a metge forense, però aviat abandonà la professió per dedicar-se al teatre i la poesia Una de les seves primeres aportacions al món teatral fou Dulcamara or The Little Duck and the Great Quack 1866, una aproximació humorística a l’argument de l’òpera de G Donizetti L’elisir d’amore L’èxit l’animà a continuar escrivint, i se’n conserven més de cinquanta obres de teatre Gilbert ha passat a la posteritat, però, a causa de…

Del 1881 al 1895 formà societat amb Louis Sullivan D’aquesta collaboració, en què ell portava l’aspecte tècnic i administratiu, i Sullivan el formal i artístic, surt la part més considerable de llur obra Auditorium de Chicago Wainwright Building de Saint Louis, Missouri Guaranty Building de Buffalo

El 1870 inicià la seva collaboració amb el compositor A Sullivan , amb el qual creà òperes satíriques molt populars, com Trial by Jury 1875, Patience 1881 o The Mikado 1885

Debutà el 1985 en el film The Color Purple , de SSpielberg, pel qual fou nominada a l’Oscar a la millor actriu Posteriorment, gràcies a les seves facultats histriòniques, es dedicà bàsicament a la comèdia, amb incursions en el melodrama The Telephone RTorn, 1988, Ghost JZucker, 1990, pel qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària, The Player RAltman, 1992, Sister Act EArdolino, 1992, Moonlight and Valentino DAnspaugh, 1995, Ghosts from the Past RReiner, 1996, Eddie SRash, 1997, How Stella Got Her Groove Back KRodney Sullivan, 1998, Get Bruce AKuehn, 1999, Girl…