Resultats de la cerca

Governador d’al-Ḥijāz durant el califat del seu antecessor, un cop califa es negà a continuar les guerres d’expansió de l’islam A l’interior, intentà de resoldre el desequilibri econòmic que suposava la diversitat d’imposts deguts per musulmans i no musulmans i portà a terme diverses i impopulars reformes fiscals El succeí Yazīd II

Després de les derrotes sofertes pels seus generals enfront del duc Eudó d’Aquitània, ell personalment dirigí des de Narbona una gran expedició a la Gàllia 725 en la qual conquerí Carcassona, Nimes i Autun, les dues primeres per capitulació pactada Això suposava la permanència del càrrec comtal a mans dels gots ‘Anbasa tractà amb moderació tota la Gàllia gòtica Morí en lluita contra els francs

Oficial de l’exèrcit de l’Índia, explorà i estudià regions de l’Himàlaia, el Tibet, i durant la guerra de Crimea, el Caucas Més tard prengué part amb Burton en una expedició a l’Àfrica Central, on descobrí el llac Victòria 1858, que suposava que era la font del Nil L’any 1860 explorà amb Grant regions d’Uganda i navegà finalment pel Nil, aigües avall Relatà una part dels seus viatges a Journal of the Discovery of the Source of the Nile 1863

Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid

El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós…

Membre de la Societat Esportiva Pompeia, compaginà la competició en diverses proves de llançaments, salts i curses Pujà al podi en set ocasions durant el Campionat de Catalunya del 1917, en el qual guanyà la prova de salt de longitud sense impuls Fou campió d’Espanya de triple salt 1919 amb una marca d’11,72 m, que suposava el rècord de Catalunya També establí el rècord català en salt d’alçada amb 1,60 m 1916 i l’espanyol en llançament de javelina amb 39,75 m 1917 i en 110 m tanques amb 18,9 s 1919 Exercí tasques directives com a integrant del comitè d’atletisme del RCD Espanyol

Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva…

Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment 1708 a Barcelona, on residí la cort El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador Carles VI , anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los Tornada a Viena, es mostrà…

Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò popular a causa…

Tot i que la música no fou un dels seus temes principals de reflexió, al llarg de gairebé tota la seva obra es poden trobar referències musicals Els escrits "Plusieurs silences" i "Adorno come diabolo" -publicats en Des dispositifs pulsionnels 1973- i "Musique, mutique", inclòs en Moralités postmodernes 1993, en són els moments més notables Lyotard mostrà la relació entre la consistència que el capitalisme imposava a tota cosa -el principi universal d’intercanviabilitat- i el tractament serialista dels paràmetres musicals El serialisme opera una "dessensibilització" del material musical tot…