Resultats de la cerca

S’inicià a les files del Reus Ploms-Derbi Com a amateur fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya de principiants 1960, de muntanya 1962 i de fons 1964 Participà en tres Mundials de ruta 1962, 1964, 1965 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Del 1966 al 1970 fou professional amb els equips Fagor 1966-68, Kas 1967, Pepsi Cola 1969 i La Casera 1970 Guanyà el Campionat d’Espanya per regions 1968, el Gran Premi de la Muntanya de la Setmana Catalana 1969 i les metes volants de les voltes a Catalunya, Llevant, la Rioja, Mallorca i la Setmana Catalana, així com una etapa de la Midi Libre…

Representant del naturalisme, les seves novelles critiquen les tares morals de la societat, en particular contra la situació humiliant de les dones, com a Fin de siècle'istka ‘Una dona fi de segle’, Kaśka Kariatyda, A gdy w głąb duszy wnikniemy ‘Quan penetrem en el fons de l’ànima’, etc Dels seus drames cal remarcar Moralność pani Dulskiej ‘La moral de la senyora Dulska’, 1906

Interpretà sobretot personatges tràgics i afectats de tares psicològiques, amb un estil interpretatiu sovint fred i distanciador La major part de les seves interpretacions corresponen al gènere negre i policíac River of no Return 1954, The Night of the Hunter 1955, Not as a Stranger 1955, The Wonderful Country 1960, Home from Hill 1960, Two for the Seesaw 1962, Eldorado 1965, Secret Ceremony 1968, Yakuza 1975, The Last Tycoon 1976, etc

Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc

El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que romangué de repertori durant molts anys És autor de Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia 1802 i de Cançó nova en la que es descobreixen les tares de moltes minyones perquè els fadrins estiguin alerta 1828 Fou director del Diario de Barcelona durant la guerra del Francès, i del Teatre de la Santa Creu del 1837 al 1839 Traduí al castellà diverses novelles romàntiques i melodrames francesos, de Ducange i Delavigne, entre d’altres Emprà el pseudònim d' El Solitario de Alella

En bona part autodidacte, la seva família s’establí a Mataró el 1929 Durant la Segona República freqüentà els ambients llibertaris i literaris Mobilitzat el 1937, en 1939-42 fou empresonat pel règim franquista i, de retorn a Mataró, hi fou un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó 1949, on organitzà conferències, concerts, representacions, cinema, etc També intervingué en cinema amateur de qualitat, com a actor Tares eternes , d’Enric Fité, guionista, etc Com a artista plàstic, realitzà obres de ferro forjat,…

Vida i obra Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes El 1802 publicà Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia i el 1804 estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar i el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys Simultàniament, fou traductor i adaptador d’obres teatrals algunes de les quals foren publicades del Teatre de la Santa Creu, que dirigí molts anys després, entre el 1837 i el 1839 El 1808 fundà l’efímera “La Abeja Político-…

Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert per la…