Resultats de la cerca

S’ignora on realitzà la seva formació musical La primera notícia de la seva activitat apareix el 1706, amb motiu d’un tiento compost per a l’oposició al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1715 fou admès com a organista de la seu de Lleida, on cobrí la vacant deixada per Francesc Vidal, i l’any següent en fou nomenat mestre de capella, en substitució del seu antic posseïdor, Gabriel Argany Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort Les obres conservades a la seu lleidatana i la Biblioteca de Catalunya palesen un bon coneixement de la música del seu temps En dos…

S’inicià en el negoci de la impremta pels volts del 1689, i el 1699 formà una societat per a imprimir i vendre llibres amb el sacerdot de Berga Francesc Canuda i el comerciant de teles barceloní Francesc Pinyana L’any 1716 obtingué el privilegi de ser impressor reial del Principat, que li atorgava l’exclusiva d’estampar les publicacions oficials de l’Estat en territori català Amb aquest privilegi, també es feu càrrec de l’edició de la Gazeta de Barcelona , que titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona , i que aparegué setmanalment La impressió fou continuada pel seu fill Josep…

Vida i obra Dominicà 1710, exercí d’arxiver i bibliotecari al convent de València El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 ho fou de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde i els seus membres illustres Necrologio , sobre la història i les antiguitats de València, un Episcopologio valenciano 1763 i anotacions a les↑ Trobes de mossèn Jaume Febrer , que considerà autèntiques Feu correccions i addicions a l’obra de Vicent Ximeno Deixà una…

S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan

Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus membres illustres Necrologio , sobre la història i antiguitats de València, el…

L’any 1706 féu oposicions per al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona Deixà treballs teòrics i nombroses composicions religioses i, especialment, villancicos També es destaquen el salm Benedictus Dominus , a onze veus, i un Tiento per a orgue El 1718 residia a Lleida, des d’on intervingué en una polèmica suscitada per la missa Scala Aretina , de Francesc Valls

Filla de Josep Teixidor i germana i deixeble de Modest Teixidor S’especialitzà en pintura de flors tercera medalla a Madrid el 1906

Practicant de pilota basca, natació i atletisme, fou defensor del moviment olímpic i fundador de la secció de pilota del Club Natació Igualada pala i paleta, on també fou entrenador de waterpolo i de natació 1946-51 i des del 1970 Fundà, i fou president, del Club Natació Delfins de l’Anoia 1952-63 i artífex del frontó municipal del Molí Nou d’Igualada 1975 L’any 1970 fundà el Centre d’Activitats Esportives Igualada CAD Igualada, una entitat per a promoure l’esport que forma part de l’Aliança Cultural, la qual presidí 1971 El 1986 fou president del Club Natació Igualada i, posteriorment, soci…

Després del 1939 entrenà equips femenins que disputaven les competicions oficials de la Sección Femenina, i d’Educación y Descanso En aquesta competició dirigí l’equip femení de Comercial Giró Entre el 1950 i el 1955 s’encarregà de la direcció tècnica del Joventut de Badalona, on romangué fins el 1970 i treballà també en la seva escola o secció infantil En parallel, entrenà equips de l’Escola Minguella, on treballava de professor d’educació física, i de l’AE Minguella, club esportiu de la mateixa escola El 1989, des d’aquest club, s’organitzà el primer Torneig de Bàsquet Pere Gol…

Membre del Club Natació Banyoles, fou campiona de Catalunya i d’Espanya en diferents proves, tant en categoria júnior com en sènior Debutà en el Campionat d’Europa absolut 1999, on aconseguí la medalla de plata en la prova de 200 m supersocorrista El 2001 es proclamà campiona continental d’aquesta prova i guanyà la medalla de plata en tub de rescat als Jocs Mundials També participà amb èxit en altres proves internacionals, com la Germany Cup o el Míting Internacional de Salvament i Socorrisme Fou entrenadora de la selecció catalana en categories inferiors