Resultats de la cerca

Des de molt jove rebé classes d'interpretació Estudià història de l'art a Cambridge i simultàniament començà a actuar en produccions teatrals The Goat, or Who is Sylvia , d'Edward Albee, 2004, pellícula que li valgué el premi Evening Standard, vessant interpretatiu que ha continuat i que li ha reportat un gran reconeixement premi Tony al millor actor per Red , de John Logan, 2010 El 2006  debutà al cinema a The Good Shepherd , de Robert de Niro De les actuacions posteriors  sobresurten Elizabeth The Golden Age 2007, de Shekhar Kapur Black Death 2010, de Christopher Smith el musical Les…

Professor a la London School of Economics 1947-57 i a la Universitat de Cambridge 1957-69, collaborà en institucions econòmiques governamentals Afecte a la teoria neoclàssica, s’especialitzà en comerç internacional i en política econòmica Obres principals Economy Analysis and Policy 1936, The Theory of International Economic Policy 1951, 1955, The Growing Economy 1968, The Theory of Indicative Planning 1970, The Controlled Economy The Theory of Economic Externa Pities 1973 i The Just Economy 1976 El 1977 compartí el premi Nobel d’economia amb Bertil Ohlin

Professor a Manchester 1938-46 i a Oxford 1946-52, fou premi Nobel d’economia 1972, juntament amb K Arrow Situat dins l’òptica de la teoria neoclàssica, reelaborà l’exposició de l’equilibri general de Walras i expressà les condicions teòriques necessàries per a mantenir-lo estable, que resultaren, però, molt allunyades del comportament real del mercat En l’obra Value and Capital 1939 es recullen les seves principals aportacions teòriques Altres obres seves són Theory of Wages 1932, Contribution to the Theory of the Trade Cycle 1950, Capital and Growth 1965, Capital…

El 1933 publicà The Theory of Monopolistic Competition , dins la tradició econòmica neoclàssica, on formulà el concepte de competència monopolística El 1957 publicà Towards a More General Theory of Value

Professor de diversos collegis i de les universitats de Liverpool 1910, de Hong Kong 1912 i d’Hostel 1913-1915, féu importants aportacions a l’estudi dels invariants i de les equacions quadràtiques Escriví The Theory of Determinants, Matrices and Invariants 1960, Introduction to the Theory of Canonical Matrices 1961, etc

Professor de filosofia moral a les universitats de Cambridge 1928-53 i Knightsbridge 1953-67 Analitzà l’estructura de les teories físiques i aplicà la teoria dels jocs als problemes morals És autor de Theory of Games as a Tool for the Moral Philosopher 1951, Scientific Explanation A Study of the Function of Theory, Probability and Law in Science 1953 i An Empiricist's View of the Nature of Religious Belief 1955

Llicenciat a Kyoto 1947 i doctorat a la Universitat de Wisconsin i a Osaka 1956, fou capdavanter de la genètica de poblacions Construí un model matemàtic de tot el procés de canvis de freqüències gèniques en poblacions finites És autor de Diffusion Models in Population Genetics 1964, An Introduction to Population Genetics Theory 1970, amb JFCrow i The Neutral Theory of Molecular Biology 1983, i fou editor de The Future of Man from the Standpoint of Genetics 1974

A partir del 1925 fou professor a la Universitat d’Hamburg, però el 1937 se n'anà als EUA El 1958 retornà a la Universitat d’Hamburg És un dels principals exponents de la moderna escola alemanya i els seus treballs han obert noves vies de recerca en tots els camps de l’àlgebra moderna, principalment en teoria dels nombres i en geometria algèbrica Les seves publicacions més importants són Theorie der Gammafunktion 1931, Galois theory 1942, Geometric algebra 1957 i Field Theory 1961

Fou professor de la Universitat de Missouri i de la New School for Social Research de Nova York i director del Journal of Political Economy 1896-1905 Principal representant de l’institucionalisme, s’enfrontà amb les escoles clàssiques, marginalistes i marxistes en considerar que la ciència econòmica ha d’estudiar descriptivament l’origen i l’evolució de les institucions dotades d’autoritat per la tradició i interferir constantment en els interessos dels individus Publicà, entre altres obres, The Theory of the Leisure Class 1899 i The Theory of Business Entreprise 1904

Professor de la Universitat de Chicago, estudià l’estructura econòmica de l’empresa Elaborà, amb FModigliani, el teorema Modigliani-Miller sobre el cost de capital i l’estructura òptima del capital de l’empresa El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, juntament amb Markowitz i Sharpe Entre els seus darrers llibres hi ha The Theory of Finance, Macroeconomics A Neoclassical Introduction 1986, Financial Innovations and Market Volatility 1991, Merton Miller on Derivatives 1997, Preliminary Study of the Pueblo of Taos New Mexico 1998 i Corporate Hedging In Theory And…