Resultats de la cerca

Residí a la cort de Ferran d’Aragó a Nàpols 1478-80, on estigué en contacte amb Bernat Icart i amb J Tinctoris, que influïren sobre els seus tractats teòrics Publicà, a Nàpols, Theoricum opus 1480 i una dotzena de tractats musicals En el seu De harmonia musicorum instrumentorum 1518 esdevé evident el pas del contrapunt a l’harmonia Mestre de capella del Duomo de Milà 1484-1522, escriví composicions religioses

Molts aspectes de la seva vida i obra resten desconeguts i han estat objecte de controvèrsies i especulacions Escriví diversos tractats sobre cadascuna de les disciplines del quadrivium El referit a la música, Summa de speculatione musice , és un dels tractats anglesos de l’Edat Mitjana més complets i sistemàtics És molt interessant per la seva definició dels gèneres de la música polifònica, per les indicacions sobre la notació modal i per l’acceptació de les terceres i les sisenes com a consonàncies

Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico , que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades 1497, 1521, 1566 Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis 1506

El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós tractats són…

Fundà el jardí botànic de Dresden

Fou canonge de la collegiata de Santa Maria de Guissona 1612 Participà en diversos certàmens poètics 1614, 1618 Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre de poesies Selva de vàries sentències , dividit en trenta tractats, del qual fou publicada només una petita part Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , Barcelona 1623 El manuscrit autògraf també aplega un bon nombre de poesies liminars d’autors coetanis entre les quals una de Vicent Garcia i altres poemes seus Entre aquests és destacable la composició “Als…

Fou admès com a seise al cor de la catedral de Toledo el 1756 El 1770 entrà a la capella reial com a tenor, plaça que ocupà fins a la seva mort Hi excellí com a cantant, professor i intèrpret de cant pla, i també per la seva activitat en els afers de la capella La Biblioteca Nacional de Madrid conserva diversos tractats seus de cant pla, entre els quals destaca el Prontuario del cantollano gregoriano según práctica de la muy santa primada iglesia de Toledo 1789, que aparegué publicat en 1799-1800 Aquesta obra, que tingué una segona edició en 1828-29, és un dels tractats…

Vida Segons sembla, estigué vinculat a la Universitat de París com a magister Les seves grans aportacions són en el camp de la teoria de l' ars antiqua Fou l’autor de dos importants tractats teòrics De musica plana i De mensurabili musica , sobre cant pla i polifonia respectivament Alguns investigadors han postulat l’existència de dos autors amb el mateix nom, Joan de Garlàndia el Vell i el Jove, que haurien escrit un tractat cadascun Tot i que en cap de les tres còpies conservades del primer tractat no apareix el nom de Joan de Garlàndia, la seva autoria sembla demostrada per…

Format musicalment com a infant de cor a la catedral de Toledo, el 18 d’abril de 1733, essent encara un cantor adolescent de la capella " seise ", rebé l’encàrrec d’ocupar-se de l’educació musical dels seus companys Fou nomenat maestro de melodía el 19 d’octubre de 1749, cobrint la vacant deixada per la mort de Juan Sánchez Laín, i exercí aquest càrrec fins que morí Durant el seu sojorn a Toledo, collaborà amb els mestres de capella Joan Casellas i Joan Rossell És autor de diversos tractats de cant pla, especialment de l' Arte de Cantollano y de órgano , publicat el 1761 i del…

Exercí diversos càrrecs al Consell de Cent, com el de conseller en cap 1623-24 i 1638-39 Fou ambaixador a Madrid 1616-17, des d’on adreçà diverses cartes al Consell de Cent Aquest epistolari, escrit en una llengua entre el registre formal i el colloquial, té interès per la seva aportació historicopolítica i per la crònica que ofereix de la vida a la cort de Felip III Regentà diverses càtedres a la Universitat de Barcelona i publicà tractats mèdics Fou catedràtic de la universitat barcelonina i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex…