Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Hugues de Lionne
Història
Política
Polític i diplomàtic francès.
Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la guerra de Devolució 1667-68 i…
Maurice Grammont
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i fonetista francès.
Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia…
Sargon II d’Assíria
Història
Rei d’Assíria (722-705 aC).
General i germà de Salmanassar V , acabà la conquesta de Samaria 721 i en deportà la població, cosa que significà la fi del regne d'Israel Convertí els territoris conquerits en províncies de l’imperi assiri, trencant així la pràctica de limitar-se a cobrar-ne un tribut Sotmeté Síria i Palestina tret del regne de Judà, prengué Hamat actual Ḥamà, baté els egipcis a Qarqar i a Ràfia 720, annexà Karkamiş i ocupà l’illa de Xipre A Anatòlia, derrotà 714 una coalició integrada per Mita de Muški, Rusa I d’Urartu i Ambaris de Bit-Barutaš o Tabal regne que convertí en província i s’annexà…
Tyeb Mehta
Pintura
Pintor indi.
S'inicià professionalment com a editor de cinema en uns estudis de Bombai El 1952 es graduà en art a l’escola Sir Jamsetjee Jeejebhoy, adscrita a la Universitat d’aquesta ciutat, on formà part del Grup d’Artistes Progressistes que incorporaren els moviments de l’avantguarda occidental, trencant amb el tradicionalisme fins aleshores dominant En 1959-64 residí a Londres El 1968, becat per la Fundació Rockefeller, visità els EUA El 1970 guanyà un important premi cinematogràfic indi Filmfare Award pel curt Koodal Després d’uns anys com a artista resident a l’escola d’art de Shantiniketan Bengala…
Bartomeu Gabarró i Borràs
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor.
Abandonà la congregació escolàpia S'apuntà a la lògia Avant, des d’on participà en campanyes anticlericals als diaris barcelonins La Tornada Anticlerical 1881 i l’anarquista El 1º de Maig També publicà a El Eco de la Enseñanza Laica 1881-82, que, editat a Barcelona primer, es va imprimir després a Sabadell amb el títol, Boletín de Enseñanza Laica en España Fou membre i president de la Directiva de la Unió Espanyola de la Liga Anticlerical de Librepensadores, i es relacionà amb el grup de lliurepensadors La Paz Mantingué alguns enfrontaments amb Ernesto Bark i altres escriptors, tant…
Justinià I
Història
Emperador bizantí (527-565).
D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els eslaus i els huns…
Josep Vila i Casañas

Josep Vila i Casañas
© Molina Visuals / Palau de la Música Catalana
Música
Pianista, director de cor i orquestra i compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on estudià piano amb Glòria Peig Amplià els estudis d’harmonia i composició amb Benet Casablancas i Josep Soler, i els de direcció amb Salvador Mas orquestra i Eric Ericson direcció coral El 1990 fundà el cor Lieder Càmera de Sabadell, que dirigí des de llavors fins el 2008, i del 1991 al 1995 també fou director de la Coral Càrmina Ha estat director titular de l’ Orfeó Català 1998-2016, del Coro de RTVE 2007-10, del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana 2011-16 i del Coro de la Comunidad de Madrid 2020-24 Des del 2025 és…
,
Tenzin Gyatso

Tenzin Gyatso
Christopher Michel (CC BY 2.0)
Budisme
Catorzè dalai-lama.
Nascut en una família camperola, a dos anys fou reconegut com la reencarnació del tretzè dalai-lama Cursà estudis budistes i el 1959 assolí el nivell Geshe Lharampa de filosofia budista L’any 1950 assumí el poder polític del Tibet El 1959, arran de l’empitjorament de la situació política, motivada per l’enduriment de l’ocupació militar xinesa iniciada l’any 1950 i per una insurrecció de la població, s’exilià a Dharamsala, a l’Índia, on establí un govern a l’exili i treballà per la difusió dels principis budistes i la defensa dels tibetans Com a líder visible de la resistència contra l’…
Carles III d’Espanya

Carles III en un retrat realitzat per Antoine de Favray (1760)
© Heritage Malta
Història
Duc de Parma i de Plasència (1731-35), rei de Nàpols (1734-59) i d’Espanya (1759-88).
Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma Arran de la conquesta de Nàpols i Sicília per Felip V, en fou coronat rei a Palerm 1734 En morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill mascle del seu matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia En marxar a Madrid s’endugué alguns dels ministres més competents dels que l’havien assessorat durant el seu regnat a Nàpols Squillace, Grimaldi, i els confià missions de govern prescindí, per contra, d’altres polítics castellans del regnat anterior S'esforçà a introduir a…
Jean-Jacques Rousseau
Música
Escriptor, filòsof, teòric de la música, compositor i copista francosuís.
Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…