Resultats de la cerca

És autor d’una cosmografia, Tuḥfat al-albāb wa muhbat al-arǧāb ‘Regal dels esperits i elecció de meravelles’, ~ 1162, i d’una miscellània dels seus viatges

Es formà al Conservatori de Milà, ciutat a la qual estigué vinculat fins el 1846, any que viatjà a l’Havana, on estrenà l’òpera Il corsaro , i als EUA Viatjà a Rússia, i feu nombroses gires que el menaren fins a Constantinoble Establert a Londres des del 1858, fou director al Teatre Reial i després al Covent Garden 1869 A partir del 1878 realitzà gires regulars pels EUA amb la companyia de l’empresari i cantant JH Mapleson, de la qual formava part la soprano A Patti Compongué òperes i peces vocals de caràcter popular

Es traslladà a Madrid el 1869, i viatjà a Roma el 1879 Rebé la influència del pintor napolità Domenico Morelli temàtica d’Assís Sant Francesc, Santa ClaraValència , especialment fins el 1895 El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx impressionista Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars La part més important de la seva producció és conservada a València al Museu Provincial i a la Casa Museu, del carrer de Blanqueries, on havia tingut l’habitatge i l’estudi Fou un pintor honest i sensible Tot i que les pintures…

Entrà al servei de la cort de Parma el 1604, i entre el 1610 i el 1614 succeí Santino Garsi com a llaütista oficial de la cort dels Farnese Estigué actiu a Florència el 1615 i a Roma el 1616, any en què aparegué la seva primera publicació coneguda El 1619 viatjà de nou a Florència Serví a la cort de Mòdena entre el 1620 i el 1621, i a continuació possiblement viatjà a Espanya i França El 1629 tornà a Parma, i del 1632 al 1637 impartí classes al Collegio S Brigida de Gènova Des del 1639 fou llaütista a la capella reial de Nàpols, i en morir GM Trabaci el 1647, el…

Format a l’escola de Sant Carles des del 1919 Exposà a la Sala Blava de València el 1928, l’any següent a Barcelona i el 1930 a Madrid Participà en l’Exposición de Artistas Ibéricos 1933 i viatjà pels països nòrdics i Alemanya Residí i exposà a Itàlia, França, Holanda i Bèlgica 1935, becat per l’Academia de San Fernando El 1948 el seu retrat d’Azorín li valgué la primera medalla de l’exposició nacional de belles arts de Madrid Participà en les biennals de Venècia 1948 i Pittsburg 1950 i fou nomenat catedràtic de l’escola de Sant Carles de València, que després dirigí El 1953 i el…

Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres…

Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort

Sostingué una polèmica amb Annibale Caro i fou condemnat 1560 per la inquisició Viatjà per França, Suïssa i Àustria Traduí a l’italià i comentà la Poètica d’Aristòtil 1570

Viatjà pel món islàmic recollint tradicions orals, que classificà temàticament en al-Ǧāmi ‘al-Ṣaḥiḥ ‘El recull veritable’ Compongué també una Ta'rīh ‘Història’, compendi de biografies dels transmissors de tradicions

Viatjà per l’Índia 399-414 i recollí molts llibres sagrats Escriví un relat del seu viatge, el Fo-Guo-ji, que constitueix un dels documents més importants sobre l’Índia antiga