Resultats de la cerca

Segons una tradició, que el fa company d’Agrícola, llurs cossos foren descoberts al cementiri jueu de Bolonya, l’any 393, per Ambròs de Milà i el bisbe Eusebi Hom li dedicà famoses basíliques, sobretot a Ravenna d’on és patró i a Roma Sembla que cal identificar-lo amb el màrtir homònim que una altra tradició associa amb Valèria, la seva muller, suposats pares de Gervasi i Protasi de Milà Hom celebra la seva festa el 28 d’abril Vidal i Valèria i el 4 de novembre Vidal i Agrícola

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de vuit amb timoner 1929, i del Club de Mar de Barcelona, amb qui conquerí la medalla de bronze estatal en esquif 1932, 1933

A part de tocar amb els músics de la seva generació també fou el creador i l’animador del grup Els grallers del Baix Penedès Fou un bon constructor d’inxes per a gralla, i sovint en féu demostracions en cursets i trobades Hom ha publicat el llibre Repertori d’en Jaume Vidal i Vidal Músiques per a gralla , que conté 58 partitures de melodies per a gralla, amb harmonització a diverses veus, i la seva biografia

Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901 Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes El 1914 s’establí a Santiago de Cuba, on ja vivien els seus germans Isidre i Sebastià Decorà el Centre Català de l’Havana i els establiments de les cases comercials Vidal Hnos i Cauto y Cía També restaurà la pintura de l’església de la Santíssima Trinitat i, a l’Havana, exposà la seva obra i pronuncià diverses conferències sobre art El 1920 tornà a Barcelona hi féu decoracions i també a Nova York, on es traslladà un temps…

Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre del món 1990 i…

Llicenciat en pedagogia a la Universitat de Barcelona, el 1969 es doctorà amb Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz 1971, que reflecteix els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi Inspector d’ensenyament, amb alguna interrupció resideix des del 1963 a Andalusia, des d’on continuà els quaderns literaris Ponent , que inicià el 1956 a Palma El 1963 fundà l’obra de la Diada Escolar de la No-violència i la Pau DENIP, que ha tingut un ressò internacional Ha publicat nombrosos treballs sobre temes pedagògics relacionats amb la pau Orientaciones sobre la celebración del…

Formà part del club Amics de Riudoms, del Reus Deportiu i del Club Natació Reus Ploms Aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya 1989 Des de l’any 2000 és entrenador del club Amics de Riudoms i des del 2008, director tècnic de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Sofia Puche Fundà els grups de jazz Catalònia 1977, Onix 1983, Ictus 1987 i el seu propi trio Lluís Vidal Trio, així com el grup de tangos Araca 1995 L’any 1985, juntament amb Josep Pons i Viladomat  i Jaume Cortadellas, creà l’ Orquestra de Cambra Teatre Lliure , de la qual fou director artístic La seva discografia comprèn una quarantena d’enregistraments, entre les quals cal mencionar  Ángel Pereira and Lluís Vidal 1979-81, Catalonia 1981, Onix 1984 i  Stress Onix 1985 amb el seu trio Cançons populars 1988, Ictus 1988, amb…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…