Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Francesc Vidiella
Economia
Empresari i viticultor.
El 1837 emigrà, amb els seus germans, a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Paysandú Es traslladà a Montevideo, on treballà com a comerciant Mitjançant l’organització d’una xarxa de distribució molt àmplia de loteria benèfica, aconseguí enriquir-se i reunir una gran fortuna Posteriorment, treballà en negocis de vi A partir de 1876 importà ceps del Priorat, que plantà a la seva possessió al poble de Colón, prop de Montevideo, fundat per ell mateix Arran d’aquesta tasca, és considerat l’introductor de la viticultura a l’Uruguai La seva activitat en aquest camp s’incrementà de tal manera que el…
Carles Gumersind Vidiella
Carles Gumersind Vidiella
© Fototeca.cat
Música
Pianista.
Deixeble de Joan Baptista Pujol , l’any 1877 anà a París, pensionat, a estudiar amb Antoine François Marmontel Hi debutà amb un gran èxit de crítica, i poc després es presentà a Barcelona 1879 Es destacà per la perfecció del fraseig Actuà sovint en concerts, fins que es retirà, el 1914 Es dedicà especialment a l’ensenyament Fou mestre de Joaquim Nin i Castellanos
Joan Vidiella Peidró

Joan Vidiella Peidró
ARXIU JOSEP LLUÍS SIRVENT
Rugbi
Jugador i directiu de rugbi.
S’inicià amb l’equip AD Maquinista, de l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, on treballà fins la seva jubilació En una ocasió arribaren a ser campions de Catalunya Jugà fins el 1962, i fou seleccionat moltes vegades per a jugar amb la selecció catalana partits internacionals a França i a Itàlia També formà part de l’equip d’Espanya en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar Un cop retirat, fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Rugbi 1963-69, de la qual també fou vicepresident També presidí la Societat Esportiva La Maquinista 1970-80 Rebé la…
Joaquim Vidiella Cano
Altres esports de pilota o bola
Pilotari i directiu.
Puntista del Club Vascònia, es proclamà campió d’Espanya amb Carles Pedragosa 1975 i amb Alejandro García 1979 En morir Agustí Carbonell, president de la Federació Catalana de Pilota 1984, exercí de president en funcions fins el 1985, que passà a ser el vicepresident primer fins el 1993
Pere Vidiella i Simó
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor i dibuixant.
Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus Com a escultor és d’obra més aviat escassa La seva peça més popular és la font…
Santiago Vidiella i Jassà
Historiografia catalana
Escriptor, jurista i historiador.
Fill d’una família rural acomodada, feu els primers estudis a Calaceit, i després estudià humanitats i dret a Saragossa, on es llicencià el 1881 Més endavant aconseguí el grau de doctor a la Universitat de Madrid De retorn a Calaceit, es feu càrrec de la hisenda familiar al mateix temps que exercia d’advocat Des de molt jove collaborà en revistes i periòdics com el Confín de Aragón en fou el fundador el 1884, Heraldo de Aragón , El Eco del Guadalope , La Zuda , de Tortosa, Tierra Baja , Linajes de Aragón , Revista de Derecho Privado i la Revista de Aragón El 1896, molt en la línia dels…
Santiago Vidiella i Jassà
Filosofia
Història del dret
Advocat i humanista de la franja de ponent.
El 1896 publicà Recitaciones de la historia política y eclesiástica de Calaceite i el 1916 Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit Dirigí el Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón 1907-09 i collaborà en els diaris i revistes del seu entorn La seva peculiar condició lingüística i el seu esperit obert el dugueren a un estret contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans, a través de Pere Bosch i Gimpera, i amb Mossèn Alcover i Francesc de BMoll
Rafael Vidiella i Franch
Història
Política
Polític.
Feia de tipògraf, i milità a la CNT Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat juliol del 1936, de justícia desembre del 1936, de proveïments, treball i obres públiques maig del 1937 A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit Collaborà en Nous Horitzons El 1976 tornà a Barcelona
Josep M Macià i Vidiella
Cristianisme
Eclesiàtic franciscà i bisbe.
Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…
Josep Maria Massià i Vidiella
Cristianisme
Prelat.
Franciscà 1831, després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia 1835 i el 1838 fou ordenat Després de predicar ale Estats Pontificis, el Piemont i Sardenya, el 1853 s'embarcà a Barcelona cap al continent americà De Valparaíso passà a El Callao i després a Lima, on fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador 1854-1874 Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1876, diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895 El 1909 en fou incoat el procés de beatificació, que tanmateix no prosperà