Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Joseph Pétrus Borel d’Hauterive
Literatura francesa
Escriptor francès romàntic.
Atacà la moral i les institucions vigents amb truculència abrandada És autor de Champavert 1833 i Madame Putiphar 1839
James Anderson
Sociologia
Pastor escocès, cap d’una lògia de francmaçons.
L’any 1723 redactà les constitucions de la francmaçoneria The Constitutions of Free-Masons , vigents encara a molts països L’any 1732 publicà Royal genealogies
Johann Baptist Cramer
Educació
Música
Pianista, pedagog i compositor alemany, deixeble de J.S.
Schoeteri i de MClementi Fou el fundador de l’escola moderna de piano Celebrà concerts a quatre mans amb FLiszt Escriví concerts i sonates per a piano Els seus estudis didàctics encara són vigents
Sorà d’Efes
Metge grec.
Estudià a Alexandria i exercí a Roma Fou un dels representants més importants de l’escola metòdica Fundà la ginecologia i l’obstetrícia científiques, a les quals dedicà diversos estudis, que foren vigents fins al Renaixement també publicà les seves idees sobre cirurgia
Abraham Trembley
Biologia
Naturalista suís.
Observà acuradament l’hidra d’aigua dolça, n'establí els caràcters tant animals com vegetals i n'experimentà els processos de regeneració 1740, els treballs sobre els quals iniciaren una línia de recerca que posà en qüestió les teories vigents sobre la reproducció animal Publicà Mémoires pour servir à l’histoire d’un genre de polypes d’eau douce 1744
NOṣir al-Dīn Tusī
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i filòsof persa.
Estigué vinculat a la secta dels assassins d’Alamūt i passà, després de la seva desfeta per Hülegü, al servei d’aquest És autor d’un tractat d’ètica, Ahlāq-i nāṣirī , però és conegut, sobretot, per la seva activitat científica Fundador i director de l’observatori astronòmic de Marāga, adaptà i traduí a l’àrab i al persa nombroses obres clàssiques, en especial d’Euclides i de Ptolemeu Les seves taules astronòmiques al-Ziǧ al-īl-hānī foren vigents fins i tot després de les d’Ulug Beg s XV
Rosa Chacel
Literatura
Novel·lista castellana.
Profundament influïda per les idees de la deshumanització de l’art vigents els anys trenta, publicà Estación ida y vuelta 1930, obra monologada d’àmplia varietat temàtica Collaborà activament en la revista “Hora de España” fins el 1939, que s’exilià Memorias de Leticia Valle 1945 i La Sinrazón 1960 continuen dins la seva concepció estètica de la novella, mentre que en l’obra Barrio de maravillas 1976 es decanta cap a una remembrança joiosa dels records de la seva infantesa i joventut, que prosseguirà a Alcancía Ida 1940-66 y Vuelta 1967-80 1982 i a Acrópolis 1984 Amb el títol d'…
Michel Séguret
Geologia
Geòleg francès.
És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on exposa una…
Abraham Maslow
Psicologia
Psicòleg humanista.
Fou professor a les universitats de Wisconsin i Brandeis, teòric avantatjat i cofundador de l’escola de la psicologia humanista Innovà en conceptes com la salut, el desenvolupament, la motivació o la creativitat L’any 1943 publicà l’article “A Theory of Human Motivation” a la revista Psychological Review , en què presentà i desenvolupà la seva teoria sobre la jerarquia de les necessitats humanes piràmide de Maslow Les seves obres Motivation and Personality , 1954 Eupsychian Management , 1965 Toward a Psychology of Being , 1968 recullen teories encara vigents que tracten…
Jean de Grouchy
Música
Teòric francès de la música actiu vers el 1300.
El seu tractat Ars musicae descriu les pràctiques musicals que tenien lloc a París en aquell moment Un dels aspectes més interessants de l’obra és el tractament de la monodia profana S’hi descriuen alguns tipus de cants i pràctiques interpretatives com el cantus coronatus , i es donen exemples de formes instrumentals com l' estampie o la ductia Tot i l’interès d’aquestes descripcions, molt sovint són una mica confuses i no es corresponen amb els exemples musicals conservats Es diferencia de la major part de tractats contemporanis en la poca atenció que dedica als aspectes especulatius i a…