Resultats de la cerca

Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges  dins el moviment de la Nova Cançó  catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista  Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de  Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia…

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor que no m’ho…

Fill d’un viatjant de comerç i d’una quàquera, a 12 anys la família es traslladà a viure a Saint Louis, i els anys de la depressió econòmica treballà en una fàbrica de sabates, mentre ja escrivia narracions i aconseguia d’entrar a la Universitat de Iowa, on es llicencià 1940 El 1940 s’estrenà, sense cap èxit, la seva primera obra, Battle of Angels , que reféu posteriorment titulant-la Orpheus Descending 1957 El seu primer gran èxit teatral fou The Glass Menagerie 1945, que el féu conèixer internacionalment, i després escriví A Streetcar Named Desire 1947, Summer and Smoke 1948, The Rose…

Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña 1840-1843 1973, dirigida per Emili Giralt Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX 1835-43, és de referència obligada per a tots aquells que…

Lluità a Marató i Salamina Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses 472 aC i la trilogia tebana 467 aC —de la qual resta Els set contra Tebes , que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip —, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees 470 aC El 458 aC guanyà un concurs amb l' Orestíada , l’única trilogia completa que n'ha restat Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada Introduí en la representació dramàtica un segon…

Trajectòria i obra Entrà a formar part d’ Els Setze Jutges  l’any 1967, poc després d’haver-se traslladat a Barcelona, i es convertí en un dels integrants de la Nova Cançó  de trajectòria més sòlida i més dilatada Posseïdora d’una veu de registre mitjà, plena i de gran expressivitat, i que perfeccionà fins a aconseguir-ne un gran domini i una gran expressivitat, la seva música mostra un profund arrelament a la cultura de les Balears, especialment de Mallorca Tot i que el seu primer èxit fou la reivindicativa Què volen aquesta gent 1968, amb lletra de Lluís Serrahima, en general…

Conegut amb el pseudònim de Moisès Villèlia Traslladat el 1940 a Mataró, on el seu pare esdevingué director d’un taller d’ebenisteria i fusteria artística, en el qual posteriorment ell també treballà Les seves primeres escultures daten del 1947 són obres figuratives d’un marcat realisme orientalitzant, en què es nota el seu bon aprenentatge de la talla de fusta, coneixement de l’ofici que sempre serà palès en la seva obra El 1954 féu les primeres obres abstractes — Personatges que no volen ser figuratius — , exposades individualment al Museu Municipal de Mataró Des d’aleshores es…

El seu origen ha estat discutit fins al descobriment de la seva partida de naixement Hom creu que es formà a Barcelona, on no resta cap obra documentada Molt jove s’establí a Madrid La seva formació fou influïda pels pintors italians i castellans, aleshores actius a El Escorial, com Navarrete el Mut, Zuccaro i Tibaldi, tots ells dins el corrent manierista classicista Casat a Madrid amb Inés Pelayo, treballà per als convents de la cort D’aquesta època cal esmentar La Crucifixió 1582, Museu de l’Ermitage, Sant Petersburg La preponderància econòmica del País Valencià i un molt probable contracte…

Format a Vitebsk, a l’Escola Imperial de Peterburg 1907 i amb Leon Bakst 1908-10, que li feu conèixer els corrents artístics avançats Pensionat a París 1910, conegué Apollinaire, Max Jacob, Cendrars, Léger, Modigliani, Lhote, etc El 1914 exposà a Berlín i a Rússia Amb la revolució esdevingué comissari de Belles Arts a Vitebsk 1918 i fundà una escola d’art on convidà Lisickij, Pougny i Malevič com a professors A la primera Exposició Oficial d’Art Revolucionari a Petrograd 1919 li fou dedicada una sala tanmateix, dimití el càrrec de director de l’escola davant l’oposició al seu lirisme per part…