Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Andrej IvanoviE Žel’abov
Història
Política
Revolucionari populista rus.
Fill de serfs, es destacà per la seva activitat revolucionària, fins a convertir-se en un dels dirigents i organitzadors del partit Narodnaja Vol’a ‘Voluntat del Poble’, del comitè executiu del qual formava part Fou l’organitzador dels atemptats contra el tsar Alexandre II Creà l’organització militar dependent del partit, i participà en la formació de grups d’estudiants populistes Fou collaborador actiu de la revista populista clandestina Rabočaja Gazeta ‘Gaseta Obrera’ Jutjat després de l’assassinat del Tsar 1881, fou penjat amb els altres dirigents populistes
Esdres
Bíblia
Judaisme
Sacerdot i escriba jueu.
Promogué la reconstitució espiritual dels retornats de l’exili de Babilònia Hom l’ha fet també funcionari persa encarregat dels afers jueus i gran coneixedor de la religió de Moisès El seu zel per la llei mosaica féu que li fos atribuïda, incorrectament, la redacció de l’anomenat document sacerdotal del Pentateuc i àdhuc de tot el conjunt d’aquesta obra
Arnau de Peralta
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe i diplomàtic.
Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val
Vicent Ferrer i Mallent
Cristianisme
Religiós dominicà de la família de sant Vicent Ferrer.
El 1544 anà com a missioner a l’Amèrica Central, amb Bartolomé de Las Casas, amb el qual compartí el zel en la defensa dels indis i l’oposició als colons espanyols Obligats a retirar-se a Chiapas, intervingué activament en la fundació de la província dominicana de Sant Vicent Ferrer, on residí dotze anys, com a prior del convent Era anomenat Pare dels Indis i fou tingut en fama de venerable a partir de la seva mort
Manuel Prat i Pujoldevall
Cristianisme
Religiós dominicà, missioner i bisbe.
Entrà al convent d’Ocaña 1888 i acabà els estudis a Àvila 1897 Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897 Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916 Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy Xina, on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evantgelitzadores
Francisco de Vera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa
Fèlix Rico
Cristianisme
Bisbe de Terol (1795-99).
Es doctorà en teologia i dret canònic a la Universitat de València i obtingué un benefici a la parròquia de Sant Martí de València Allà conegué el canonge magistral Josep Climent , que en ésser nomenat bisbe de Barcelona 1766 se l’endugué i el nomenà ardiaca de Santa Maria del Mar i, després, provisor, vicari general i canonge de la catedral de Barcelona Després del 1775 obtingué la canongia doctoral de València, on defensà d’escrit i de paraula l’ortodòxia del bisbe Climent Nomenat bisbe de Terol 1795 es remarcà per les seves pastorals i zel i sobretot per l’erecció de la Casa…
Acab
Història
Setè rei d’Israel, fill d’Omri.
El seu regnat 873 - 854 aC fou un dels períodes més notables de la història d’Israel sotmeté els moabites, mantingué la pau amb Judà i amb els fenicis, derrotà els arameus i s’alià amb els assiris En donen detalls àdhuc fonts extrabíbliques, com, per exemple, la inscripció de Měsa’ i el monòlit de SalmanassarIII Amb tot, és jutjat molt desfavorablement per la Bíblia perquè permeté que la seva muller pagana, filla del rei de Tir, continués donant culte a Baal, per haver ficat a la presó el profeta Miquees, que li profetitzà el desastre, i per la seva manca general de zel Quan,…
Miquel de Ricomà
Cristianisme
Bisbe de Vic i de Barcelona.
Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria…
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé
Cristianisme
Monjo reformador.
Fill d’un secretari de Maria de Mèdici, fillol de Richelieu, infant precoç, abat comendatari de cinc abadies entre elles La Trappe i prevere, experimentà una conversió radical després d’una jovenesa dissipada Visqué amb els oratorians i després professà la vida cistercenca a Notre-Dame de La Trappe, d’on esdevingué abat efectiu, i inicià amb un zel fogós abbé Tempête i no sense grans contradiccions, la reforma dita del Cister de la més estricta observança trapenc Influent en l’espiritualitat del temps, prengué part en la polèmica antijansenista i, a causa de la seva oposició…