Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Amics de l’Alguer
Entitat fundada el 1980 a Barcelona, amb el propòsit de vetllar per les relacions de Catalunya amb l’Alguer i, de manera més àmplia, amb Sardenya.
L’associació formà, d’antuvi, una secció d’Òmnium Cultural i tingué com a president Josep M de Casacuberta Després n'han estat presidents Amadeu Bagués, Pere Català interinament i Francesc Recasens Ha organitzat la Mostra de Cançons Alguereses 1980 i 1982
Ancien Régime
Política
Designació de l’organització política, econòmica i social de la monarquia francesa anterior a la revolució del 1789.
Emprada d’antuvi pels revolucionaris francesos per a indicar el canvi radical que pretenien acomplir, fou recollida durant la Restauració pels legitimistes, que es proclamaren homes de l’Ancien Régime Posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic usual per a designar aquelles formes i situacions anàlogues a les de l’Ancien Régime, de diversos països europeus, abans de la constitució dels règims liberals Antic Règim
Filipos
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Macedònia prop de l’Egea, a l’altura de l’illa de Tassos i uns 170 km al nord de Tessalònica.
Fou fundada al s IV aC, i d’antuvi fou anomenada Krenides Filip II de Macedònia la conquerí i la fortificà 360 aC per fer-la baluard contra Tràcia Conquerida pels romans 148 aC, esdevingué cap de la província romana macedònia Antoni i Octavi hi aconseguiren 42 aC una victòria decisiva, en l’anomenada batalla de Filipos , contra els caps del partit republicà Brut i Cassi Longí En temps d’August esdevingué colònia romana, i Pau hi fundà la primera comunitat cristiana d’Europa, a la qual adreçà una epístola
el Fondo de Santa Coloma
Barri
Barri obrer de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al SE del municipi, a la fondalada entre el passeig de Circumval·lació i el camí vell de Badalona.
Sorgí els anys vint amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrats a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929 S'hi installaren principalment aragonesos i murcians El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants en 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo
vegueria de Balaguer
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment…
concili II de Constantinoble
Cinquè concili ecumènic (553), convocat per l’emperador Justinià amb l’intent de reconciliar ortodoxos i monofisites.
En 543-544 havia publicat un edicte dogmàtic on condemnava els Tres Capítols obres de Teodor de Mopsuèstia, de Teodoret de Cir i d’Ibes d’Edessa Els 151 bisbes orientals presents al concili condemnaren també aquestes obres El papa Vigili, present a Constantinoble, no hi prengué part i primerament es refusà a aprovar-lo, però acabà fent-ho, a l’exili, com ja d’antuvi havia condemnat els Tres Capítols , cedint més d’una vegada a les pressions imperials El concili fou una revisió del de Calcedònia, i durant força temps l’Occident es refusà a admetre'l El concili condemnà també l’…
escola cristiana d’Alexandria
Moviment iniciat el s II dC en el si de la comunitat cristiana d’Alexandria.
De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent ~150 — ~215 i Orígenes ~185 — ~255, seguits d’altres teòlegs com Dionís ~190 — ~265, Teognost s III i Pere Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi ~295 — ~373, seguit de Dídim el Cec 313-398 i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril 373-444 Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu Alhora, defensà la…
Alícia a l’Espanya de les Meravelles
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-78; ficció de 86 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roda Films Isabel Fabra, Barcelona ARGUMENT Inspirat lliurement en Alícia al país de les meravelles 1865, de Lewis Carroll GUIÓ Jesús Borràs, Antoni Colomer, JFeliu FOTOGRAFIA Raúl Pérez Cubero, Joan Gelpí color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Elisa Ruiz MUNTATGE Teresa Alcocer, Guillermo S Maldonado MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Mireia Ros, Sílvia Aguilar, Montserrat Móstoles, Conxa Bardem les diferents Alícies, Pau Bizarro l’àngel de la guarda, Rafael Anglada el jardiner, Jennifer Bertrac la conilleta, Josep Castillo i Escalona el científic blau, Josep…
Congregació Claustral Tarraconense
Congregació benedictina que reuní, del s. XII al XIX, els monestirs de monjos i monges d’hàbit negre de l’antiga província eclesiàstica Tarraconense.
Fundada arran del concili IV del Laterà 1215, que obligà els monestirs benedictí a reunir-se en capítols generals per províncies eclesiàstiques, el capítol de la Tarraconense comprengué d’antuvi monestirs de Catalunya, Aragó, Navarra i la Rioja Des del 1336, amb la creació de l’arquebisbat de Saragossa, es titulà Congregació Tarraconense i Cesaraugustana L’adjectiu de claustral no li fou donat fins el 1600 per tal de distingir-se de la dels Observants de Valladolid Mentre que els monestirs de Navarra i la Rioja se n'anaren separant fins al segle XVI tot i que els de monges hi…
vescomtat de Barcelona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.
A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el…