Resultats de la cerca

Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica

Alfons el Magnànim hi introduí la insaculació en l’elecció de consellers i jurats aquests darrers esdevingueren de nou de designació reial des de la reforma de Ferran II el 1487

Els jurats feren empresonar 40 homes d’Alboraia, i com a represàlia els llauradors assetjaren, armats, la ciutat, defensada per la Companyia del Centenar de la Ploma 500 homes a compte de la ciutat i 300 estudiants Davant l’atac armat i l’empresonament per part dels llauradors del jurat cavaller, el lloctinent general Manuel Sarmiento de los Cobos inicià les negociacions i signà uns capítols, que féu signar també als jurats, i aconseguí, amb el suport de l’arquebisbe de València, que fossin aprovats pel rei, per por que el moviment no s’estengués a Xàtiva ja hi havia…

Fou creat bàsicament el 1249 per Jaume I en confiar el govern i l’administració de l’illa a sis jurats, assessorats per un nombre indeterminat de consellers Al llarg del s XIV es concretà i perfeccionà el seu funcionament el 1299 Jaume II de Mallorca limità a cent el nombre de consellers el 1315 Sanç establí una representació permanent de la part forana formada per deu síndics Pere III 1351 diferencià els estaments dins el consell, que arribà a ésser compost de 256 membres, i el 1373 els reduí a 25 per cada estament de la ciutat cavallers, ciutadans, mercaders i menestrals i 38…

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats…

Era format per tres juratsjurats en cap, segon i tercer, un per cada mà major, mitjana i forana elegits pels batlles dels consenyors o per deu consellers elegits pels jurats Elegia el mostassaf i els oficials de la sal Amb el règim d’insaculació 1454, fou adjuntada una quarta juraderia entre els cessants de les dues primeres juraderies, i els consellers del Consell Secret foren insaculats dos un dels quals a la vegada escrivà de la sal per a la mà major, dos un dels quals mostassaf per a la mitjana i dos un dels quals tercer arbitrador de la sal, a més…

Existent ja a mitjan segle XIV es trobava sobre uns penyals, prop el castell del Rei, i el 1372 era habitada per fra Nicolau Toralla Entre el 1408 i el 1417 l’ermità biscaí fra Joan edificà, amb l’ajuda dels jurats de Pollença, una nova cella a la vall de Ternelles, on es venerà des del 1533 la Mare de Déu de la Misericòrdia Sempre sota la vigilància i protecció dels jurats fou restaurada el 1548 i reparada en altres ocasions, i estigué habitada per ermitans A mitjan segle XIX s’hi installaren tres llecs framenors, que el 1897 es traslladaren a l’ermita del Sant…

De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior i es Mercadal i Castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella El governador de Menorca, Galceran de Requesens, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General en 4 jurats i 10 consellers de la de Ciutadella, 4 consellers de Maó, 2 síndics i 1…

Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI,…