Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Hessen
Família landgravial i principesca del Sacre Imperi originada amb Enric I de Hessenel Nen (mort el 1308), fill del duc Enric II de Brabant, primer landgravi de Hessen (1264), heretà les senyories i els comtats d’Eschwege (1263), Giessen (1265) i Wanfried (1306) i fou príncep del Sacre Imperi (1292).
El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els…
Battenberg
Nom de família i títol principesc alemanys originats arran del matrimoni morganàtic (1851) del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt, germà del gran duc regnant de Hessen i del Rin, amb la comtessa Júlia-Teresa Maurikievna von Haucke, que el gran duc creà comtessa de Battenberg (1851) i més tard (1858) princesa de Battenberg, títol concedit per a ella i els seus descendents.
Fills d’aquest matrimoni foren Alexandre de Battenberg , elegit príncep sobirà de Bulgària Alexandre I , Enric de Battenberg mort el 1896, que es casà amb la princesa Beatriu, filla de la reina Victòria I de la Gran Bretanya pares de la reina d’Espanya Victòria-Eugènia de Battenberg , i Lluís de Battenberg mort el 1921, el fill gran, que contragué matrimoni amb Victòria de Hessen, neta de la reina Victòria I Lluís, almirall anglès i primer Lord del Mar 1912, renuncià als títols alemanys el 1917 i adoptà el nom de Mountbatten Fills d’aquest darrer foren la princesa Alícia de…
Waldeck
Història
Antic comtat alemany que s’originà al s XIII.
Al s XIV esdevingué feu de l’Imperi Passà a formar part dels feus de Hessen s XV, sofrí nombroses particions i fou augmentat amb els comtats de Pyrmont 1625, Cuylenburg i Tonna 1640 El 1682 esdevingué principat del Sacre Imperi, amb el nom de principat de Waldeck-Pyrmont Formà part de la Confederació del Rin i el 1867 fou incorporat a Prússia Estat lliure des del 1919, d’ençà del 1945 forma part del land de Hessen
Confederació d’Alemanya del Nord
Història
Unió dels estats alemanys septentrionals (1867-71), que substituí la Confederació Germànica arran de la derrota d’Àustria per Prússia a la batalla de Sadová(1866).
La creació d’aquesta nova confederació per Bismarck eliminava Àustria del conjunt d’estats alemanys i consagrava l’hegemonia prussiana Formada per 22 estats, adquirí una estructura federal de tendència centralista, per la preponderància que hi adquirí Prússia, el major dels estats confederals El govern comú controlava no solament les forces armades, sinó les comunicacions, les duanes, la política i el comerç exterior Per imposició de Napoleó III i per un vague sentiment d’independència, els quatre estats d’Alemanya del Sud Baden, Baviera, Hessen-Darmstadt i Württemberg s’havien…
dieta d’Augsburg
Assemblea convocada el 1530 per l’emperador Carles V, aconsellat pel seu canceller erasmista Mercurino Gattinara, amb l’intent d’aconseguir una reconciliació de les esglésies reformades amb l’Església de Roma.
La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg , de to molt conciliador, i una rèplica Apologia a la refutació dels teòlegs catòlics Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen confessió Tetrapolitana Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i Felip de Hessen…
guerra Austroprussiana
Història
Conflicte bèl·lic motivat per la rivalitat entre Àustria i Prússia per l’hegemonia dins el conjunt d’estats alemanys i provocat per l’administració conjunta dels ducats de Slesvig i Holstein, que havien estat cedits per Dinamarca arran de la guerra del 1864.
L’intent de Bismarck d’annexionar Slesvig a Prússia i d’excloure Àustria de la Confederació Germànica provocà la guerra juny del 1866 Lluitaren al costat d’Àustria la majoria dels estats alemanys Baviera, Saxònia, Baden, Württemberg, Hannover Prússia s’alià amb Itàlia, desitjosa d’expulsar els austríacs del Vèneto Les victòries austríaques a Custoza 24 de juny i el combat naval de Lissa 19 de juliol enfront dels italians no evitaren l’avanç dels exèrcits prussians, més ben entrenats, i amb un armament superior Abans que Àustria pogués intervenir, Prússia havia desfet els petits exèrcits de…
Bündnis 90/Die Grünen
Política
Partit polític ecologista alemany.
Tingué l’origen en les primeres protestes ecologistes, antinuclears i antimilitaristes especialment contra les bases de l’OTAN a la República Federal d’Alemanya de la dècada de 1970 A partir de l’obtenció de representants en l’administració local, “Els Verds” Die Grünen es constituïren el 1980 com a partit d’àmbit federal, el 1982 entraren per primer cop en un parlament regional Hessen, on el 1985 formaren govern en coalició amb l’SPD i el 1983, al Bundestag A la meitat dels anys vuitanta esclataren les tensions entre els sectors “realistes” realo , representats especialment per…
Hohenzollern
Llinatge feudal del Sacre Imperi que donà dinasties a l’electorat de Brandenburg, als regnes de Prússia i Romania i a l’imperi alemany.
Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…
Opel
Empresa alemanya del sector de l’automòbil.
Té els precedents en el taller de fabricació de màquines de cosir fundat per Adam Opel a Rüsselsheim Hessen el 1862 Tingué una gran expansió els anys següents, i el 1886 entrà en el naixent sector de les bicicletes, de les quals es convertí en el primer fabricant del món El 1895 el negoci passà a mans de la vídua d’Adam Opel i els seus fills El 1899 començà la fabricació d’automòbils, i el 1901 construí la primera motocicleta Aquest any adquirí la patent de la francesa Darraq, i fins el 1909 comercialitzà els automòbils sota el nom Opel-Darraq el 1903 introduí el motor de quatre…
república de Frankfurt
Història
República germànica (1815-66) situada entre l’electorat de Hessen, el gran ducat de Hessen-Darmstadt i el ducat de Nassau.
El 1866 feu costat a Àustria, i l’exèrcit prussià ocupà el territori de la república, que fou incorporada a la nova província de Hesse-Nassau