Resultats de la cerca

Les seves vendes foren de 15 927 milions de pessetes el 1985

La primera part intenta de presentar-lo com un sistema coherent de pensament, mentre que la segona dóna tot de disposicions pràctiques per a la formació dels sacerdots

Ben aviat s’hi adheriren l' Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes L’agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal Amb la Segona República i a través del seu portaveu Avant intentà l’obtenció d’un Estatut d'Autonomia del País Valencià El 1932 convocà la Conjunció de…

A la recerca d’'una via revolucionària nacional’, defensà la collectivització de la terra en el marc del mir comunitat camperola tradicional i l’acte terrorista individual, subestimant l’acció del proletariat industrial Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917 En triomfar la revolució d’octubre, el PSR s’escindí l’ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l’esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics

Des de la creació fins a la fi de la dictadura franquista Les primeres converses per a la unificació tingueren lloc al començament del 1935, amb la participació del Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista , Unió Socialista de Catalunya, PCP i la federació catalana del PSOE Federació Socialista Catalana , però hom no arribà a cap acord malgrat els esforços del PCP per a superar tant les reticències entre les organitzacions comunistes i socialistes com l’hostilitat de l’organització comunista oficial contra els dos partits dissidents L’evolució de la Unió Socialista cap a posicions…

La seva formació significà la resposta d’aquests a la ruptura amb el marxisme madrileny i els congressos marxistes del 1888, i es produí després d’assistir el 1889 al congrés socialista possibilista internacional de París Ressuscità així mateix l’intent, amb participació d’elements de les Tres Classes de Vapor, de formar a Madrid un Partido Demócrata Socialista per l’agost del 1890 Acceptant les teories de Paul Brousse —que havia residit anteriorment a Barcelona—, el nou partit preconitzà sols la demanda de reformes possibles i la collaboració amb els republicans De tota manera no pogué…

Fou constituït l’any 1975 amb el nom de Partit Socialista de les Illes PSI i prengué la denominació de Partit Socialista de Mallorca en integrar-se en la Federació de Partits Socialistes de l’Estat espanyol per tal de contribuir a la formació d’una plataforma amb la resta de forces socialistes i nacionalistes de l’Estat i dels Països Catalans El seu òrgan,  Mallorca Socialista, fou, en el moment de la seva creació 1977, l’única publicació política escrita íntegrament en català a les Illes Balears Formà part de la Coordinadora Socialista dels Països Catalans, organisme que es dissolgué arran…

Socialdemòcrata, europeista i federalista, tingué per òrgans Unitat Socialista 1975-76 i Informació Socialista 1978, i l’ús de les sigles PSC l’encarà amb Convergència Socialista de Catalunya La mort de Pallach —substituït en la secretaria general per J Verde i Aldea— afectà durament el partit, el qual, després d’haver obtingut 3 diputats el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , sofrí una greu crisi d’identitat i nombroses pèrdues de sectors nacionalistes abans d’integrar-se 1978 en el nou Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE

Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol Assolí una forta base d’intellectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats El 1977 féu una aliança electoral coneguda amb el nom de Pacte d’Abril amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya , que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives…

No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del 1935, a Madrid…