Resultats de la cerca
Es mostren 17159 resultats
Orís
Llinatge de vicaris del castell d’Orís els primers dels quals que hom coneix són Unifred (952) i Gausfred d’Orís (994), potser antecessors d’Elderid d’Orís (914-1037), el fill del qual, Amat Elderic (1037-60), fou senyor d’Orís i primer senescal dels comtes de Barcelona a partir del 1051.
El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís
Orís

Armes dels Orís (castlans d’Orís)
Família dels senyors inferiors del castell d’Orís, esdevinguda més tard baronial i marquesal, iniciada vers el 1222 amb Berenguer de Manlleu
, dit després Berenguer I d’Orís
(mort el 1258), fill de Ponç de Besora i d’Adelaida de Manlleu.
Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé 1222 del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís mort el 1280, casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís mort abans del 1352 comprà 1345 als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís mort vers el 1390, heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló Aquest fou pare…
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva
Orió
Mitologia
Gegant mitològic.
Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda
Els orígens del coneixement: la fam
Història
Estudi de Ramon Turró publicat a Barcelona per la Societat Catalana d’Edicions el 1912, i després en francès a París (1914) i en castellà a Barcelona (1916, prologat per Unamuno) i Madrid (1921).
És l’obra bàsica del seu autor i hom l’ha qualificat de profunda interpretació naturalista del kantisme en considerar la fam condició sine qua non del coneixement i element constitutiu del “subsol de la ment”
Oriflama

Exemplar núm. 93 de la revista Oriflama (març 1970)
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’informació general, publicada a Barcelona.
El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977
Orient Express
Tren de luxe, creat a la darreria del s XIX, que unia les principals capitals i ciutats europees.
El primer servei sortí de París 1883 amb destinació a Istanbul, però els seus itineraris anaren variant en funció de les modificacions en el traçat de les fronteres, de la construcció de nous túnels i de l’expansió de la xarxa ferroviària Durant la Primera Guerra Mundial el servei restà interromput després de la Segona Guerra Mundial, l’auge del transport aeri posà fi a la seva expansió i l’any 1977 fou clausurat El servei fou reprès com a atractiu turístic, el 1982, entre Londres i Venècia, via París
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…
Orientacions
Publicacions periòdiques
Revista clandestina en ciclostil publicada a Barcelona com a portaveu del Front Universitari de Catalunya en 1945-47.
Responia a un moment de resistència molt combativa contra el Sindicato Español Universitario i a una certa eufòria per la victòria dels aliats Publicà poc més de vint números
Orientació Catòlica i Professional del Dependent
Entitat iniciada el 1943 pel sacerdot Amadeu Oller per a la formació professional i religiosa dels dependents del comerç i de la indústria, bo i utilitzant els mètodes de treball de la Federació de Joves Cristians de Catalunya d’on procedien els primers militants de l’entitat.
Creà unes escoles mercantils, cooperatives de consum i d’habitacles, l’Escola d’Assistents Socials Malgrat les circumstàncies dugué a terme una acció quasi sindical, inspirant-se en les ACLI italianes Azione Cattolica di Laboratori Italiani, impulsades pel cardenal Montini Publicà la revista quinzenal Tribuna 1946-48, que fou suspesa, i la revista mensual Radar social , que és avui el portaveu de l’entitat