Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Diari de Granollers
Periodisme
Subtitulat Defensor dels Interessos de Granollers i sa Comarca, fou un diari del vespre (1 de març de 1926 — 31 de gener de 1930), editat per l’impressor Jaume Joseph.
Seguí la inspiració política de la Lliga
Diari de Catalunya
Periodisme
Diari del matí, portaveu d’Estat Català, publicat durant la Guerra Civil de 1936-39 en deixar de sortir el Diari de Barcelona.
Sortí des del 15 d’agost de 1937 fins al 21 de gener de 1939
Diari de Girona
Periodisme
Diari fundat el 1888 amb el títol de Diario de Gerona de Avisos i Noticias; fins l’1 de gener de 1932 no arribà a catalanitzar-se plenament, títol inclòs, bé que abans ja hi sovintejaven les col·laboracions en català.
Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona Políticament simpatitzà amb la Lliga, i sortí fins a l’esclat de la guerra civil
Diari de Catalunya
Periodisme
Títol emprat per La Veu de Catalunya del 8 de juliol de 1900 al 13 de març de 1901.
Diari de Buja
Periodisme
Periòdic en català publicat a Palma pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.
D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina 28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica Mallorquina i…
Diari Català
Portada del primer número del Diari Català
© Fototeca.cat
Periodisme
Primer diari català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall i Llozer el 4 de maig de 1879.
Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo 1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics prohibició de comerç…
,
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina al mite grec…
els Diàlegs
Nom donat al conjunt de les obres de Plató escrites en forma de diàleg, que inclou tota l’obra de Plató, llevat de l’Apologia de Sòcrates i les Lletres.
Hom els ha classificats en tres grups diàlegs de joventut, diàlegs de maduresa i diàlegs de vellesa En els diàlegs de joventut , escrits abans del primer viatge a Sicília 338 aC, Plató tracta temes de procedència socràtica amb l’afany de rehabilitar la figura del seu mestre Fruit d’aquesta època són el Critó , sobre els deures cívics, l' Hípies menor , sobre la mentida i la veritat, el Gòrgies , on contraposa el dret de la justícia i el de la força, l' Alcibíades , sobre la justícia, el Menó , on nega la possibilitat d’ensenyar la virtut, l' Ió , sobre la poesia, l' Hípies major , sobre la…
Diàleg
Dret
Publicació ciclostilada mensual editada pels estudiants de la facultat de dret de València (febrer del 1961 — març del 1962), amb text bilingüe, però predominantment català.
Tingué la collaboració de diversos professors M Tarradell, J Reglà, R Trias i Fargas fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a “nova generació” valenciana Enric Solà, Alfons Cucó, Lluís Aracil, Manuel Ardit, Rafael Ninyoles, Joan Riera, Eliseu Climent, Josep V Marquès, Vicent Álvarez, Varià Miralles, etc Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors Concret
El Día Gráfico
Periodisme
Diari barceloní del matí, lerrouxista, propietat de Joan Pich i Pon.
Sortí del 1913 al 1939 Fou el primer a publicar planes en rotogravat Acollí Eugeni d’Ors quan sortí de La Veu de Catalunya