Resultats de la cerca

Cal esmentar-ne el Thalamus parvus de Montpeller, el cronicó del cartulari de Ramon el Jove de Tolosa, el cronicó llatí de Sant Serni, també de Tolosa, el de Sant Pau de Narbona, i també el Cronicó Dertusense I , escrit en occità, que arriba fins a l’any 1323 Tots són palesament influïts, potser a favor de l’accés de Pere I a la senyoria de Montpeller 1204, pels cronicons catalans, principalment els de la família dels barcinonenses del tipus del de Skokloster, alhora que ells influeixen en alguns annals catalans a partir de la segona meitat del s XIII Un cronicó perpinyanès, encapçalat per la…

El Cronicó de Skokloster , primer i tímid intent d’ampliació, fet abans de l’any 1153, abraça del 1114 al 1149, amb una allusió no datada a la conquesta franca de Barcelona el 801 El Cronicó de Sant Cugat , ampliat amb informació ripollesa, vers la fi del s XII i amb complements que arriben fins al començament del XIII, abraça del 1082 al 1182 El cronicó dels Usatges comprèn des de la caiguda de Barcelona a les mans d’Almansor el 985 en realitat diu equivocadament 1085 fins al 1239, data aproximada de la redacció Les Chronica communia, que s’obren amb una indicació dels anys transcorreguts…

Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542

Fou redactat per un monjo del monestir llenguadocià d’Aniana sobre la base dels annals reials francs, d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i de diverses notes soltes És d’un gran interès per al coneixement de la història catalana i de la de Septimània Fou conegut a Ripoll al segle XI, i alguna de les seves anotacions, de vegades incorrectament, passà a formar part dels Cronicons Rivipullenses

La primera part de l’obra, fins a la invasió sarraïna, fou escrita en català i, acabada el 1606, fou publicada el 1609 la segona fou escrita en castellà i restà inèdita i sense revisar Possiblement Pujades només pensà de completar els Anales de Zurita en el període comtal català Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’E Barelles, acabà component una història general de Catalunya des de l’antiguitat fins al 1162, amb llargues descripcions geogràfiques Representa una acumulació considerable de material historiogràfic i documental, que procura conciliar els fets…

El títol sencer és Primera parte de la Crónica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia 1546, i aparegué també en la posterior ampliació Segunda parte de la Crónica general de España , 1551 i en la versió italiana Crónica general d’Ispagna , 1556

L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…

Fusionat amb “La Corona” abans La Corona de Aragón el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic el 30 d’abril de 1886

Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents —fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya—, bibliografia, estudis originals, etc Entre d’altres, hi collaboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol Deixà de publicar-se el 1892

Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…