Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Così fan tutte
Música
Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, estrenada el 1790 a Viena (a Barcelona el 1798).
És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal
Cos d’observació dels Pirineus Orientals
Divisió de l’exèrcit napoleònic, comandada pel general Duhesme, situada des del principi del 1808 al Vallespir.
L’integraven dos regiments francesos i un d’italià i napolità El 9 de febrer travessà la frontera per la Jonquera i, per Figueres, Girona i Mataró, entrà sense oposició a Barcelona Al cap d’uns quants dies s’apoderà de la Ciutadella i del castell de Montjuïc 29 de febrer valent-se d’un estratagema
Reial Cos de la Noblesa de Catalunya
Història
Corporació nobiliària creada el 1880 amb la denominació de Cos de la Noblesa de Barcelona.
El nom actual li fou donat el 1919 Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya, que inscrivia els seus membres al Llibre verd , i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi , sant que venera com a patró Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa del primer cognom, o dels dos primers si es tracta d’un llinatge no català És presidida per un protector-president , amb honors de gran d’Espanya concedits el 1705 al protector del braç militar, i el seu distintiu és l’escut que Joan I donà 1389 al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del…
Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Associació d’industrials cotoners catalans creada a Barcelona el 1799 amb finalitats proteccionistes i de repressió del contraban.
L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n’obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de caràcter moderat La…
Corts Valencianes
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució.
Creades per l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 , els seus diputats són elegits per sufragi universal cada quatre anys El nombre d’escons fou de 89 fins el 2007, que passà a 99 El límit del 5% dels sufragis per a obtenir representació parlamentària establert per l’Estatut d’Autonomia ha estat tradicionalment un obstacle per a formacions minoritàries Té la seu al palau de Benicarló, a València Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana, controlar l’acció del govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el…
Corts Espanyoles
Història
Òrgan polític de l’Estat espanyol durant el règim franquista, creat el 1942, definit com a instrument de col·laboració en la tasca legislativa que corresponia al cap de l’estat i dependent del poder executiu.
Hom hi deliberava sobre actes o lleis en cas que el govern ho considerés oportú Franco en sancionava sempre el text final, i el govern podia legislar directament per decret llei en cas de guerra o d’urgència Els procuradors a corts podien ésser nats en funció de determinats càrrecs polítics o administratius o electius per designació directa del cap de l’estat o bé, formant minoria, mitjançant eleccions indirectes La Llei Orgànica de l’Estat 1967 modificà en part la competència i el funcionament de les Corts franquistes Les úniques eleccions directes eren les de dos procuradors pel terç…
òrgan de Corti
Òrgan de l’orella interna que transforma l’ona sonora en fenomen fisiològic.
Constituït per un conjunt de cèllules, unes les sensorials proveïdes de pestanyes i unes altres de sosteniment, descansa damunt la làmina basilar dins el cargol membranós Rep el nom de l’anatomista italià Alfonso Corti 1822 — 1876
baronia de Cortes de Pallars
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Cortes de Pallars i els llogarets de Roaia i Boixet (Vall de Cofrents), vinculada, prèvia facultat reial, pels Pallars, el 1232.
Passà als Pasqual de Verònica, als Frígola i als Escrivà
de Valencia y Principado de Cataluña Cortes de los antiguos reinos de Aragón
Història
Edició dels documents relatius a les corts dels regnes d’Aragó, de València i del Principat de Catalunya i a les generals de tots tres estats, acordada per l’Academia de la Historia.
Només n'han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà-Barcelona de 1473-79 Madrid 1896-1922 Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible
Cortes de Navarra
Prehistòria
Poblat preromà pertanyent a un poble d’origen indoeuropeu, potser cèltic, al sud-est de Navarra; ha estat estudiat per Joan Maluquer de Motes.
Conté quatre nivells i fou habitat des del segle IX o VIII al IV aC L’agricultura de cereals i la ramaderia n’era la base econòmica La necròpoli és del tipus de camp d’urnes