Resultats de la cerca

El grup era integrat per monàrquics reformistes i republicans de dreta, i els anys de màxima actuació foren els darrers de la Dictadura Entre els seus membres destacats cal esmentar el seu president Sánchez Guerra, Francisco Bergamín, Chapaprieta i el reformista Melquíades Álvarez, que s’hi havia adherit Sostenien com a solució del problema de la forma de govern a Espanya el respecte a la decisió d’unes corts constituents Contribuïren, modestament, a la caiguda de la monarquia amb llurs crítiques a Alfons XIII

El 1977, després de les primeres eleccions generals un cop acabat el franquisme, el Congrés dels Diputats , en una de les primeres sessions, designà una Comissió Constitucional anomenada més tard Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques, que trià la ponència redactora de l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per Gabriel Cisneros Laborda, Manuel Fraga Iribarne , Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón , Gregorio Peces-Barba , José Pedro Pérez Llorca, Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé i Tura Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el dia 31 d’octubre de 1978…

Discutida per les corts constituents el 1931, fou redactada per una comissió de juristes, en la qual destacà la presència de Jiménez de Asúa, socialista moderat, i d’Ossorio y Gallardo, conservador En primer lloc, és digne de notar l’interès dels legisladors per donar una orientació social a la nova constitució Espanya era “una República democràtica de treballadors de tota mena” article 1 Hom reconeixia als espanyols tots els drets individuals, àdhuc el de la propietat bé que la riquesa privada podia ésser expropiada en benefici de la comunitat, i també el de la igualtat de la dona El sufragi…

Fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874 Pretengué de temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors La constitució del 1876 fou decretada per Alfons XII “en unió i d’acord” amb les corts L’estat era confessional, però hom admetia en privat la pràctica d’altres cultes Les corts, amb dues cambres, exercien el poder legislatiu El senat resultava…

L’1 de juny fou aprovada per majoria de vots i promulgada el 6 de juny Hi destacava en primer lloc la implantació del sufragi universal Afirmava la sobirania nacional i atribuïa el poder legislatiu a les corts i el poder executiu al rei a través de la fórmula " mitjançant els seus ministres " El monarca tenia el dret de veto i, d’altra banda, l’obligació de triar els ministres, responsables davant les corts, entre els partits de la majoria Ambdues cambres, amb igualtat de facultats, eren elegides per sufragi universal Les llibertats individuals foren ampliades d’ensenyament, de premsa, d’…

Aquesta constitució no fou a votació perquè el 3 de gener de 1874 el general Pavía dissolgué les corts i confirmà la constitució del 1869 El document, redactat principalment per Castelar, afirmava l’existència d’uns drets naturals a la vida, la llibertat de pensament i d’expressió, d’ensenyament, de reunió, d’associació, de treball, de propietat, etc anteriors i superiors a qualsevol legislació positiva La República Federal es declarava constituïda per la unió de diferents estats —en principi els antics regnes de la monarquia espanyola— que tenien autonomia econòmica i administrativa i la…

Afirmava taxativament la sobirania nacional i era molt semblant a la del 1837

Signada per la reina regent, Maria Cristina, en nom d’Isabel II, el 17 de juny de 1837, fou promulgada el 18 de juny Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei fugia de la confessionalitat expressa la religió catòlica només era considerada la religió “que professen els espanyols” i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d’impremta, igualtat davant la llei, independència dels tribunals…

Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la…

Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880